dimecres, 18 de desembre de 2013

Gener 2012

Novetats breus

1- Un estudi dirigit per Gabrielle Greve i publicat a la revista PLoS ONE posa de relleu la relació entre la variabilitat del cromosoma Y i les característiques de selecció de parella i reproducció en homínids. 

2- Una anàlisi de l'ADN mitocondrial de la mandíbula de Sitges confirma el fet que es tracta d'una resta pertanyent a un neandertal. L'estudi ha estat realitzat per J. L. Arzuaga i altres autors, i publicat a la revista Vertebrate Paleobiology and Paleoanthropology. Tal com queda degudament explicat a l'article del Diari de Tarragona a Catalunya només es coneixen tres restes òssies pertanyents a homínids anteriors als sapiens: la mandíbula objecte d'aquest estudi, la de Banyoles i la dent de la cova de Mollet. 

3- Ja es pot visitar a la ciutat belga d'Onoz la reproducció hiperrealista de l'home d'Spy, un neandertal que va viure fa gairebé 40ma. La realització del model ha
estat possible a partir d'unes restes força completes i molt ben conservades i el finançament d'entitats públiques i d'aportacions privades. Personalment m'encanta veure la seva expressió natural que afavoreix l'empatia de l'observador. Podeu veure-ho en aquest article de la revista Hominides. Tot i que en aquest apartat mai acostumo a posar imatges considero que en aquest cas cal fer-ho ja que les característiques de la reproducció s'ho valen. En especial l'efecte de complicitat que provoca el gest i la mirada que suggereix una actitud intel·ligent tan allunyada de les primeres representacions. A partir d'aquesta mirada ja podrem ser capaços de fer el pas cognitiu si mai els científics ens diuen, com ja podem anar deduint, que en realitat som de la mateixa espècie tot i les grans diferències morfològiques.

4- HISANSIS ha penjat un video a Youtube amb una entrevista a Carles Lalueza- Fox autor del llibre Genes de Neandertal.  Tot i que el video no és de massa qualitat té un cert paper divulgador i per aquest motiu el penjo en aquest bloc. També podeu llegir un resum del llibre escrit per Carlos A. Marmelada. S continuació podeu veure la conferència que va realitzar al Museo de l'Evolució Humana

5- Al bloc de Neanderfollia podeu llegir un article on es mostra una mandíbula de Neandertal afectada per un tumor ossi benigne.

6- La ressenya que fa Hominides d'un article publicat a PlosOne sobre la tècnica Levallois associada als neandertals valora la complexitat d'aquesta tecnologia. Una dada més que apropa en capacitats i habilitats neandertals i sapiens.

7- Historias de antes de la historia entrevista a Joao Zilhao sobre dos temes de gran actualitat i controvèrsia: la distinció entre espècie biològia i espècie paleontològica i la interpretació dels fòssils del nen de Lagar Velho.




Ocre associat a restes de neandertals de fa més de 200 ma.

Un article publicat a la revista PNAS ens ha cridat l'atenció. Comenta una notícia d'aquestes que apareixen ocasionalment i que trenquen els esquemes establerts. Evidentment aquesta mena d'estudis cal que es puguin corroborar en un futur gràcies a altres troballes. Es tracta de la ressenya de la identificació de restes d'ocre (hematita o òxid de ferro) associat a un jaciment neandertal d'Holanda, més concretament situat a Maastricht-Belvédère, i d'una antiguitat de fa 200 a 250 ma. 

La primera sorpresa és precisament la datació ja que a Europa no hi ha proves d'ús d'aquest material fins molt tard, més de 150 ma. de diferència. Per tal de trobar restes d'associació d'ocre i humans amb una datació semblant ens hem de desplaçar a la cova de Blombos a Sudàfrica i associades als antecessors dels humans moderns.

Quan trobem ocre associat a restes humanes es valora el fet que normalment les troballes no es produeixen en el mateix lloc on aquest mineral es pot obtenir, això també passa en aquest cas. A més l'ocre comporta una manipulació per convertir-lo en pols i la barreja amb altres minerals i elements aglutinants. Tot plegat ens fa pensar quan trobem aquest mineral, que no té una aplicació pràctica concreta (potser el poliment de materials, efecte que també s'aconsegueix amb altres materials menys rars), una aplicació específica com a pigment.

Wil Roebroeks i la resta d'autors de l'article no tenen proves d'associació de la presència d'aquest material a cap activitat concreta. L'ocre com a pigment ha tingut en les cultures humanes posteriors una relació molt directa amb la cultura lligat a la decoració corporal o la pintura en parets o estris normalment amb un significat màgic. Per aquest motiu quan llegim aquesta notícia tenim tendència a imaginar un grup de neandertals, que ja sigui per una celebració o preparant-se per una lluita amb un grup veí, pintaven els seus cossos com molt més tard s'ha repetit en moltes cultures més properes a nosaltres en el temps. 

La imatge que acompanya aquest article ha estat obtinguda de l'article que sobre aquesta notícia ha publicat Mundo neandertal.



Un gos domesticat fa 33 ma a Siberia completa coneixements anteriors

Aquest mes s'ha publicat un estudi a PlosOne on es demostra l'existència d'una espècie de gossos domesticats a la cova de Razboinichja situada a la zona siberiana d'Altai. Les restes han estat comparades amb especiès de llops actuals i extingits i altres gossos i s'han datat amb la prova del Carboni 14. Després d'aquestes i d'altres anàlisis ha estat possible determinar que es tracta d'un fòssil de 33.000 anys d'antiguitat i que correspon a una espècie de gossos extinta que no ha tingut continuitat en les espècies actuals.

La domesticació dels llops provoca un seguit de mutacions conegudes en el musell que s'escurça, la mandíbula més ampla i determinades modificacions en les dents. Aquestes característiques han estat descrites en el fòssil analitzat.

Segons Nikolai D. Ovodov i la resta d'autors de l'estudi consideren que aquesta espècie de gos domesticat es podia haver extingit a conseqüència del canvi climàtic que va comportar la glaciació que es va produir entre 26.500 i 19.000 anys enrere i per aquest motiu no trobem descendència actual. Aquest fet reforça les teories que defensen que la domesticació pot haver estat un fenomen amb origen multiregional. Recordem que els estudis genètics més recents semblen indicar un origen a l'est d'Àsia per a les espècies domesticades actuals i amb una antiguitat aproximada a la que es comenta en aquest estudi.

Per a més informació sobre el procés de domesticació dels llops es pot llegir l'article d'aquest mateix lloc publicat el setembre de 2010 i titulat Humans i gossos.

Podeu trobar aquesta notícia en anglès a ScienceDaily. La imatge correspon a Hominides on podreu llegir la notícia en francès.
 


Cicle de Conferències sobre els Neandertals al Museu de l'Evolució Humana de Burgos 

El canal de youtube del Museu de l'Evolució humana de Burgos ha publicat les imatges de les conferències que durant aquest mes de gener s'han desenvolupat en aquest recinte i que tenen els  neandertals com a punt central. A continuació podeu veure els videos d'una duració aproximada d'una hora i mitja.

El primer video no té massa qualitat d'imatge i so però penso que val la pena fer l'esforç atès que el contingut de la xerrada s'ho val. 
El ponent de la xerradaxerrada és de Carles Lalueza-Fox (vegeu-ne la novetat breu 4 d'aquest mateix mes) i es titula Paleogenómica neandertal; Posibilitats i Futur.



El segon vídeo correspon a la conferència de Joao Silhao titulada El mundo simbólico. Vida y muerte de los neandertales. No hi ha cap mena de dubte que el ponent posa damunt de la taula les diferents polèmiques en les que està plenament involucrat, especialment aquelles que fan referència a les proves fòssils d'hibridació entre sapiens i neandertals i les relacionades amb la capacitat simbòlica dels neandertals. Són d'especial interès les reflexions finals en una xerrada que va guanyant intensitat a mida que avança.


El tercer vídeo correspon a la conferència de Juan Luís Arsuaga co-director dels jaciments de la serra d'Atapuerca titulada El collar del neandertal. Comenta a fons la història de la concepció que la ciència ha tingut sobre aquesta espècie, quina va ser la seva evolució, una anàlisi comparativa amb els sapiens i els coneixements actuals sobre la causa de la desaparició dels neandertals. Interessant tesi final sobre l'efecte de l'excés de simbolisme com a elemnt identificador cosa que comporta conseqüències positives (sentiment de pertanyença a un grup gran. Identitat nacional) o negatives (enfrontaments religiosos o guerres)



Agraeixo l'esforç  del Museu de l'Evolució Humana de Burgos per fer divulgació de les activitats que s'hi realitzen.




El consum de llet. Un factor adaptatiu i potser selectiu en l'evolució humana


Tots els animals mamífers s'alimenten de llet materna durant el període d'alletament que pot oscil·lar en el temps depenent de l'espècie i de les circumstàncies
del medi per aconseguir l'alimentació adequada en l'entorn on viu l'animal. L'homo sapiens és capaç de consumir llet d'altres animals i substituir la de la pròpia mare en aquesta fase, però això no és una cosa que el faci diferent en relació a altres animals. El que fa el consum de llet quelcom peculiar en els humans és el fet que aquesta alimentació pot perdurar després de les primeres fases de desenvolupament i perllongar-se durant tota la vida. 

S'anomena neotenia a la possibilitat de mantenir capacitats pròpies de la infantesa quan el subjecte es fa gran. Per neotènia les poblacions humanes han desenvolupat la producció de lactasa (enzim que permet el tractament de la lactosa per convertir-lo en un aliment assimilable) fins a la maduresa. La capacitat de producció de lactasa està relacionada amb el gen LCT per aquest motiu i estudiant la presència d'aquest element en l'ADN podem estudiar com ha anat evolucionant aquesta possibilitat amb el temps.

Es coneix que la capacitat de consumir lactosa varia en les poblacions d'homo sapiens depenent del continent on viuen. Europa és un dels continents on els  
percentatges de producció de lactasa són més baixos. Recentment un estudi de Theo S. Plantinga i altres autors publicat a Europen Journal of Human Genetics ha estudiat aquest fenomen analitzant l'ADN d'una població amb una antiguitat d'uns 5000 anys del país basc a Espanya i ha pogut demostrar una taxa d'individus amb capacitat de producció de lactasa del 27%, molt inferior a la població actual d'aquesta zona. El treball planteja la hipòtesi que les taxes de producció de lactasa han augmentat a mida que la domesticació dels animals productors de llet en el neolític i postneolític ha esdevingut un fet habitual en la societat humana i els aliments làctics han augmentat la seva importància en la dieta.

En determinats moments de l'evolució humana recent la capacitat de producció de lactasa pot haver esdevingut un factor selectiu important, especialment en les èpoques en què per diferents motius la dependència de la llet pugui haver estat més alta.

La llet s'ha convertit en un component habitual en l'alimentació de l'home modern, però els problemes de salut generats en aquelles persones que presenten intolerància a la lactosa i altres trastorns associats al consum de llet ha fet diversificar aquest producte i introduir-ne d'altres que continguin la calç i els elements nutritius necessaris per a una bona alimentació però evitant-hi la lactosa. Personalment trobo a faltar una analítica que aplicada de forma universal indiqui als pares la possibilitat que els seus fills continuïn incorporant la llet en el consum habitual un cop superada la fase d'alletament.

Les fonts de les imatges són blogs.cuina.cat i pequelia.es   



L'Asimetria cerebral, característica comú d'homínids i simis


Antoine Balzeau i altres autors han publicat a la revista PLos ONE d'aquest més un estudi sobre l'assimetria cranial. L'estudi ha estat realitzat en una mostra de
cranis de grans simis, d'humans moderns i d'homínids fòssils. El mètode usat ha estat el de realitzar exploracions TAC per dissenyar models en 3D i partint de localitzacions de determinats punts obtenir mesures objectives de l'estructura cranial externa i endocranial.

Tradicionalment els estudis del crani han estat relacionats amb la possibilitat d'esbrinar les funcions del cervell associades en cada cas a la forma del crani, de forma semblant va sorgir la frenologia F. J. Gall i més tard el mateix P. Broca identificava les àrees lligades a la producció del llenguatge. També s'havia associat una major lateralització del cervell amb una estructura més complexa i especialitzada.

Aquest estudi ens mostra com l'asimetria cerebral és una cosa comú, amb major o menor variabilitat interna, en tota la mostra estudiada i, per tant, posa en seriosos dubtes les múltiples hipòtesis realitzades fins ara en l'atribució de funcions superiors lligades a elements anatòmics endocranials. També demostra que aquesta característica ja devia estar present en l'avantpassat comú entre els homínids i els simis tal com mostra la imatge que acompanya que s'ha obtingut de l'article publicat a Hominides.

Considerem que aquest article farà augmentar la rigorositat dels estudis neuropsicològics en antropologia i, sense menystenir el treball realitzat anteriorment, en caldrà fer una revisió que tingui més en compte els estudis interespècie.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada