dimarts, 17 de desembre de 2013

Març 2010

Nou mètode de datació no destructiu seguint la tecnologia del C-14.
Marvin Rowe i el seu equip han presentat un nou mètode de datació basat en la tecnologia del carboni 14, tècnica que permet datar matèria orgànica fins una antiguitat aproximada de 50.000 anys, la novetat consisteix en què ja no cal usar una mostra del material a datar i, per tant, les restes es poden preservar en tota la seva integritat.
La nova tècnica obté diòxid de carboni de la mostra que s'ubica en un receptacle hermètic ple d'un gas carregat elèctricament. Aquest procediment ha estat presentat a la 239 trobada nacional de la Societat Americana de Química (ACS).

Març 2010


The complete mitochondrial DNA genome of an unknown
hominin from southern Siberia. Una nova línia d'homínids.

With the exception of Neanderthals, from which DNA sequences of numerous individuals have now been determined, the number and genetic relationships of other hominin lineages are largely unknown. Here we report a complete mitochondrial (mt) DNA sequence retrieved from a bone excavated in 2008 in Denisova Cave in the Altai Mountains in southern Siberia. It represents a hitherto unknown type of hominin mtDNA that shares a common ancestor with anatomically modern human and Neanderthal mtDNAs about 1.0 million years ago. This indicates that it derives from a hominin migration out of Africa distinct from that of the ancestors of Neanderthals and of modern humans. The stratigraphy of the cave where the bone was found suggests that the Denisova hominin lived close in time and space with Neanderthals as well as with modern humans.


Si es confirma aquesta nova troballa ja podem assegurar que, poc abans que l'espècie homo sapiens restés sola a la terra, el nostre planeta era habitat simultàniament per un mínim de cinc espècies. Neardentals a Eurasia, a l'Àsia, probablement, l'homo erectus, i a més, ara, la nova espècie, homo sp, i al sud del continent homo floresiensis, aquest últim en una situació d'aïllament més evident, convivien amb l'homo sapiens, que era l'únic homínid que habitava Amèrica i Austràlia. Caldrà valorar la troballa en relació a homo antecesor i altres espècies. Trobarem alguna altra espècie que hagi coexistit amb l'homo sapiens, durant aquesta última etapa, fa 30 a 50.000 anys, a l'Àfrica?
En un altre ordre de coses, més especulatiu, la diversitat d'espècies d'homínids compartint espais durant llargues èpoques ens pot permetre entendre els diferents mites sobre altres humanitats que existeixen a tot arreu del planeta. Yeti, bigfoot, sasquatch, yowies i moltes altres llegendes mostren l'actitud temorosa i encuriosida de la nostra espècie davant de grups d'essers semblants (hominids bípedes), però alhora molt diferents.

Recordem que els neardentals eren més forts i robustos que els sapiens, els erectus, que presentaven una important diversitat, podien ser més alts. Encara que les proves de coexistència i la qualitat de la relació estan poc demostrades, sembla evident que les diferents poblacions d'homínids de diferents espècies passaven per èpoques de conflictes i altres moments on es produïen intercanvis. La tendència general havia de ser com a mínim de recel. Pensem en l'actitud que diferents cultures sapiens han desenvolupat davant del "foraster". Tota cultura se sent portadora de la veritat i el grup humà que la segueix es considera els seus components com a  vertaders éssers humans; la resta, els desconeguts són menystiguts i situats en un segon nivell ja sigui animal o social.
Si continua sense demostrar-se la presència d'altres homínids a Amèrica o Austràlia, l'existència de mites semblants ens permet demostrar el primer exemple de transmissió d'un mite cultural i la seva persistència al llarg de milers d'anys.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada