dimecres, 18 de desembre del 2013

Maig 2011


Novetats breus

- La campanya del 2007 és va trobar al jaciment de la Sima del elefante a Atapuerca la mandíbula més antiga d'Europa amb una antiguitat d'1,3 milions d'anys. Un recent article publicat a la revista Journal of human evolution planteja la possibilitat que aquest fòssil pertanyi a una nova espècie. Podeu consultar l'article a la pàgina de l'IPHES.

- Katherine Hobaiter ha publicat un estudi a la revista Animal cognition on mostra la identificació de 66 gests en ximpanzes en llibertat cosa que amplia el repertori conegut fins ara. Alguns gests són comuns a humans, goril·les i orangutans, per aquest motiu es creu que poden ser molt antics i que ja es donaven en avantpassats comuns.





Nova controvèrsia sobre la coexistència sapiens i neandertals

Ron Pinhari i Thomas Higham han utilitzat noves tècniques de radiodatació per determinar l'antiguitat de les restes fòssils d'un nen neandertal 
 del jaciment de Nezmaiskaya, localitzat al nord del Caucas, que fins ara es calculava en 33.000 anys. La nova datació de 39.700 augmenta considerablement la seva antigor. Aquesta troballa es utilitzada pels investigadors per concloure que els Neandertals ja havien desaparegut d'Europa quan van aparèixer els humans moderns. 

Aquesta hipòtesi es contradiu amb diverses evidències com seria el 4% de contingut d'ADN neandertal en els humans moderns d'Europa i Àsia demostrat per David Reich i les restes amb una antiguitat molt menor com és el cas de les trobades a Espanya (24.000 anys a Gibraltar) i a Croàcia. Aquests arguments aconsellen prendre amb molta prudència les conclusions de Pihari.

Per acabar de mantenir la controvèrsia creada s'ha publicat recentment la descoberta de restes lítiques (eines de tall) musterienses que és un procediment de talla associat als neandertals amb una antiguitat aproximada de 32.000 anys. localitzades a Byzovaya, molt a prop del cercle polar àrtic. L'antiguitat i la localització contradiuen les conclusions de Pinhari i Higham. Aquesta troballa tampoc aporta proves inqüestionables pel fet que la tècnica musteriense s'ha associat també en altres jaciments a l'homo sapiens modern i no s'han trobat restes humanes que puguin associar eines i els seus creadors.

Sembla que caldrà ser cautes i no descartar cap possibilitat atès que les noves tècniques permeten datacions que poden ser diferents a les establertes oficialment fins el moment. Caldrà redefinir l'associació entre tècniques i espècies d'humans que les utilitzaven i, sobretot contemplar les dades integrant tota la informació per no generalitzar excessivament en les conclusions dels diferents estudis.

És evident que aquesta polèmica no està tancada i que la relació entre els sapiens moderns i els neandertals o altres espècies d'humanes és un dels punts més interessants de l'estudi de l'evolució humana.

Els articles originals es poden consultar a la revista PNAS i Science. També es poden consultar blocs relacionats amb aquestes recerques en els següents llocs: Science DailyHominides 1 i 2John Hawks weblog i altres. Les imatges s'han obtingut de les eines de tall musteriense s'han obtingut de la pàgina d'hominides ja citada anteriorment.  









Novetats al jaciment de La Boella


El jaciment del Barranc de La Boella situat al municipi de La Canonja torna a ser notícia per la 
troballa de noves eines lítiques de sílex de 5 a 10 cm elaborades pels humans que hi van habitar ara fa entre un milió i 800.000 anys i que usaven per descarnar les peces dels animals que podien sorprendre quan venien a aquesta zona a beure aigua. També s'han trobat restes de fauna que corresponen a diferents espècies: hipopotam, úrsids, cèrvids i 
cavalls.

Tal com comenta Josep Castellví, director de les excavacions, es tracta de recollir proves de la presència humana més antiga a l'actual territori català i estudiar l'entrada antiga dels humans a la Península procedents de 'Àfrica. Esperem que aquesta campanya pugui aportar novetats significatives i especialment el que tots desitjariem: restes fòssils humanes.

Podeu ampliar aquesta informació a la pàgina web de l'IPHES on també podreu informar-vos, en un altre post, de l'edició digital de materials pedagògics dirigits a l'alumnat de les etapes de primaria, ESO i Batxillerat. Personalment desitjaria que les institucions fessin un esforç per potenciar la visita de les troballes del jaciment, però també l'organització d'itineraris que permetin als estudiants conèixer els detalls d'un jaciment en explotació.

Per recordar troballes anteriors dels jaciments de la Boella podeu veure l'article que es va escriure en aquesta mateixa web corresponent a Maig de 2010.

Font de les imatges: IPHES




Dieta del Paranthropus boisei

El Paranthropus boisei era una espècie que vivia a l'Àfrica oriental des de fa 2,4 fins a 1,2 milions d'anys. La seva altura podia arribar entre 1,20 a 1,50 metres i presentava un important dimorfisme sexual. Estava capacitat pel bipedisme, però sembla que vivia gran part del temps en els arbres. Va ser contemporani de l'Homo ergaster i tenia una capacitat cranial de 500 a 600 cm3.

El geoquímic Thure Cerling i un grup d'investigadors han analitzat mostres de 24 dents que pertanyen a 22 subjectes diferents que havien viscut entre 1,4 i 1,9 
Ma després d'extreure una petita mostra de l'esmalt dental. La determinació dels isòtops de carboni ha permés comprovar que la base de la seva alimentació estava formada per productes que usaven la fotosíntesi C4. Aquest tipus de fotosíntesi és pròpia de gramínies tropicals i de plantes semblants a l'actual papir. 

Fins el moment es creia que aquesta espècie s'alimentava gràcies a nous i altres fruits secs i fruites, arbres o arbusts. Aquesta deducció s'havia realitzat a partir de la morfologia dels grans molars que presentava la seva mandíbula. Aquest estudi obliga a revisar algunes de les deduccions que s'havien fet en aquesta i altres espècies a partir de l'anàlisi estructural de les característiques dentals. Caldrà comprovar-les amb anàlisis de tipus químic sempre que es controli, com en aquest cas, la conservació dels fòssils.

Una darrera reflexió que permet realitzar aquest estudi és la definitiva separació d'aquesta espècie de la línia evolutiva humana ja que la seva alimentació està clarament diferenciada.

Aquest estudi ha estat publicat a la revista PNAS i la imatge que permet comparar visualment una dentició  humana amb una de l'espècie P. Boisei s'ha obtingut de la web d'hominides.      




Ceprano. Un fòssil redefinit

Ha estat publicat a la revista PLoSONE un article que planteja una revisió del fòssil del crani parcial trobat a prop de Ceprano. Aquestes restes han estat atribuïdes a diferents espècies i cronologies. Aurélien Mounier i els altres autors han plantejat un estudi exhaustiu de les característiques diferencials del fòssil analitzant la morfometria geomètrica comparada amb tres grups establerts prèviament: homo habilis, homo ergaster , homo erectus,  per una banda, homo neandertalensis i homo sapiens.

L'estudi conclou que Ceprano es caracteritza per una forma arcaica que inclou una combinació especial de característiques discretes que el particularitzen i configuren un model propi de característiques morfològiques. Segons els autors aquesta configuració coincideix amb el taxó Homo Heildelbergensis. D'altra banda la nova cronologia entre 430 i 385 ka es compatible amb l'atribució a a1questa espècie que va migrar de l'Àfrica fins assolir una amplia extensió tant a Europa on donaries lloc a l'homo neandertalnsis com a l'Àsia. Aquesta espècia, segons els autors seria la que donaria lloc a l'aparició a l'Àfrica de l'homo sapiens.

No cal dir que l'estudi té prou rigor científic com per a ser tingut en compte, però cal que noves proves i altres fòssils, de moment escassos per aquest període  corroborin aquesta hipòtesi d'altra banda força controvertida, en especial en relació a la posició filogenètica de l'espècie i el seu paper de precedent de l'homo sapiens. Un factor important serà la troballa de fòssils a Àfrica. 

La imatge obtinguda del mateix article ja citat mostra alguns dels punts diferencials que s'han analitzat en l'estudi morfològic.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada