dimecres, 18 de desembre de 2013

Juny 2011

Novetats breus


1.- Encara no es pot identificar la mandíbula trobada a Atapuerca amb una antiguitat de 1,2 Ma. Podeu sentir l'audio amb les declaracions d'Eudald Carbonell a Catalunya Radio.

2.- En el blog de Dienekes l'autor comenta les causes de l'augment de problemes de salut en el moment de l'aparició de l'agricultura en el neolític. Cal comprendre com pot conciliar-se l'expansió demogràfica amb els augments de problemes de salut i pèrdua de talla. Les possibles hipòtesis podrien ser la necessitat d'adaptació a una nova alimentació per l'aparició dels problemes d'adaptació a la nova nutrició, i la modificació de talla dels Cromanyons vindria determinada, segons l'autor, per la procedència de grups més baixos a causa de la seva adaptació a climes més càlids.

3.- El professor Chris Stringer del Museu d'Història Natural de Londres exposa en aquest article publicat a Guardian un resum de l'evolució del coneixement i la recerca sobre l'evolució humana en els últims 50 anys. aquest és un període molt important ja que ha suposat gràcies a noves troballes i a l'aplicació de noves tècniques, especialment genètiques, una revisió important de les teories plantejades en antropologia. La síntesi del professor Stringer és senzilla i rigorosa.



El sistema immunològic antic i l'home sapiens

Peter Parham professor de la Universitat d'Stanford investiga sobre el sistema antigen leucocitari humà (HLA). En el cromosoma 6 es troben un conjunt de fragments d'ADN relacionats amb el sistema immunitari. 

Les últimes recerques han pogut obtenir ADN Neandertal i comprovar com HLA-C*O702, un
segment d'aquest ADN es troba tant en aquests homínids com en els europeus i asiàtics actuals. Com ja sabem s'ha demostrat la transmissió genètica entre aquestes dues espècies que es va produir, segons les dades actuals al pròxim orient. Segons els autors que estudien aquest fenomen aquest procés hauria afavorit l'adaptació dels humans moderns a les malalties pròpies de les noves zones.

D'altra banda també s'ha detectat la presència d'HLA-A*10 en habitants de Nova guinea i altres parts del sud d'Àsia, i en cap cas en europeus, que podrien representar el mateix fenomen de mestissatge i adaptació que el que acabem de descriure, però en aquest cas amb els denisovans, nova espècie recentment descoberta. 

El 16 d'aquest mes s'ha publicat en la revista de divulgació científica Newcientist un article que resumeix aquesta recerca. També voldria fer esment del blog de  John Hawks on podreu trobar les crítiques i reserves a aquesta recerca que constitueix un nou camp de treball que amb tota seguretat donarà fruits en un futur proper.

font de les imatges: Wikipedia i Stanford University.




Homo Erectus ja habitava eurasia fa 1,85 Ma

Deid Ferring i altres autors han publicat a la revista PNAS un article  on es comenta la troballa de 122 restes lítiques  d'una antiguitat aproximada de 1,85 Ma. Tot i que no s'han trobat fòssils humans en bon estat que permetin identificar-ne l'autor s'atribueixen a homo erectus.  Aquestes restes s'han trobat al jaciment, internacional famós de Dmanisi. La procedència d'aquesta espècie sempre s'havia atribuït a l'Àfrica ja que fins el moment era el lloc on s'havien identificat les restes mes antigues d'aquesta espècie.


El descobriment d'aquest assentament estable, ja que s'han trobat restes en diferents estrats, tan antic com els africans permet plantejar noves hipòtesis sobre el naixement i migració d'aquesta espècie. La hipòtesi més revolucionaria seria la que consideraria aquest lloc de l'actual Geòrgia com el bressol de l'espècie. Una segona hipòtesi defensada per autors com el mateix Ferring consideren que l'home provenia de l'Àfrica i va viure a Àsia i a Europa, més tard i després d'una certa evolució podia haver tornat a l'Àfrica. segons aquest autor les migracions humanes neixen a partir del moment que la carn és un component bàsic de la seva alimentació. Per aquest motiu els humans seguien les migracions dels animals dels que s'alimentaven.

Cal analitzar els diferents moments de persistència d'una espècie en un lloc determinat. En realitat sembla prou clar que no podrem pensar en un nombre concret i limitat de migracions, si no més aviat un moviment continu amb intercanvi genètic i tornades enrere en funció de factors com el clima i la possibilitat d'alimentació. 

Jordi Agustí de l'IPHES comenta que aquestes troballes "avalen la idea que homo erectus es va originar a lÀsia a partir de l'Homo georgicus i després va colonitzar Àfrica donant lloc a Homo ergaster".

Caldrà restar a l'espera de la identificació de restes òssies en el jaciment més antic de Dmanisi, la recerca de noves restes, potser més antigues a l'Àfrica i sobretot s'obren la possibilitat de nous jaciments que fins ara es descartaven per la seva antiguitat i que en canvi ara augmentaran el seu interès antropològic ja que serà necessari comprovar l'amplitud d'aquesta ocupació tan antiga.

Aquesta és realment una notícia altament significativa en el món de l'antropologia contemporanis de manera que tindrà gran transcendència en la interpretació de l'aparició i difusió dels homínids. 

Font de la imatge topix.com




Evidències sobre la formació sexual dels grups humans i prehumans


Per  poder contextualitzar la publicació que comento en aquest apartat he de fer referència a l'article d'aquesta mateixa pàgina Reflexions sobre l'estructura i el comportament grupal en Neandertals corresponent al mes de desembre de 2010. En aquest post es fa referència a la incorporació de femelles de grups aliens en els clans de neandertals. Aquesta estratègia és molt important per diferents motius, d'una banda amplia l'intercanvi genètic i dificulta l'aparició de malalties lligades a l'endogàmia i permet establir relacions estables positives entre diferents grups cosa que limita els conflictes.


Aquest patró d'agrupament és comú als humans, ximpanzés i bonobos, però no es dona en altres primats com els goril·les. Es possible generar la hipòtesi  que aquest comportament és propi a tots els avantpassats dels tres primers grups. Però fins ara no n'hi havia cap prova.

Sandra R. Copeland i altres autors han publicat un article a la revista nature on expliquen un estudi realitzat analitzant 


 les proporcions d'isòtops d'estronci en canins i molars en onze Paranthropus robustus de la cova Swartkrans i les dents de vuit Australopithecus africanus de la cova de Sterkfontein i el que es trobava en 170 plantes i animals que viuen actualment en les zones adjacents als jaciments. La idea era comprovar els minerals que composaven les dents i les diferències en la seva composició ja que mostrar les característiques i la presència de diferents composicions depenent de les zones que habitaven els diferents espècimens quan eren joves, moment en què es va formar la dentadura.







El 90% de les dents grans (suposadament pertanyents a mascles) van mostrar característiques locals en l'estronci detectat, mentre que en el cas de les dents petites (suposadament pertanyents a les femelles) aquesta proporció és inferior al 50%. L'explicació a aquest fet genera la hipòtesi que les dones abandonaven el seu clan per incorporar-se al dels mascles. 







Aquestes dades corroboren la mateixa tendència de la recerca que comentàvem al principi en relació als neandertals i en planteja la continuïtat del comportament, però en aquest cas estem parlant d'espècies que van viure fa 2 milions d'anys.







Les dades encara són poques ja que les restes d'espècies d'australopitecins són escasses i, a més, la tècnica que cal emprar és destructiva, cosa que dificulta encara més la realització de noves recerques.  







Podem continuar plantejant la hipòtesi que aquest comportament encara pot ser més antic, just fins a l'avantpassat comú d'humans, ximpanzés i bonobos. També podríem aprofundir en el coneixement de fins a quin punt i de quina manera aquest comportament continua existint disfressat per comportaments culturals moderns en el nostre sistema de relacions.







Font de la imatge (Sra. Ples): Naturenews.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada