dijous, 19 de desembre del 2013

Maig 2012

Novetats breus


1. Un jaciment neolític de 6000 anys d'antiguitat manté en molt bon estat de conservació restes orgàniques degut a que ha estat enterrat sota el mar a la vora del fiord de Vejle a Dinamarca. Podeu ampliar la informació aquí.

2. Fa 10.600 anys ja trobem indicis d'agricultura a l'illa de Chipre. Ho podeu llegir en aquest article de PNAS.

3. Primer calendari maia trobat a Guatemala. Ho podeu llegir a scientífic american.

4. Al jaciment Jarama VI de Guadalajara s'ha trobat i identificat un fragment d'un dit del peu esquerre d'un homo neandertalensis tal com podeu llegir a la pàgina de l'IPHES.

5. Arch.e System és un programari per a posicionar en 3D de forma automàtica les restes trobades en un jaciment arqueològic. Ha estat desenvolupat per la Universitat Rovira i Virgili i l'IPHES. La seva aplicació a l'arqueologia simplificarà la feina de gestió de les troballes. Podeu llegir la notícia aquí



La primera entrada de l'home modern a Europa va ser seguint el Danubi?

Una nova datació de la Cova de Geissenklösterle que es troba al sud-oest de Baviera planteja la revisió d'un seguit d'hipòtesis  
relacionades amb l'aurinyaciense. Aquesta cultura ha estat sempre relacionada amb l'home modern, mentre que la musteriense es considera pròpia de l'home de neandertal.

La revista Science Direct publica un article de Thomas Higham i altres autors que revisen les datacions de radiocarboni en ossos associats al nivell on s'han trobat diferents elements propis d'aquesta cultura: la representació humana més antiga, flautes fetes amb óssos de mamut i d'ocell i peces foradades per a ser usades com a ornament. Podeu veure aquests elements en les imatges que acompanyen aquest article. El fet clau és que la datació resultant ha estat que aquestes restes poden tenir una antiguitat de 42 a 43 mil anys.


De confirmar-se aquesta nova datació, i tenint en compte que les restes associades amb la cultura aurinyaciense al sud d'Europa són més recents, és podria confirmar la hipòtesi que assegura que el Riu Danubi va seruna de les primeres rutes seguides pels homo sapiens moderns en la seva expansió per Europa (En el mapa podeu veure el curs del riu), i probablement també l'anomenada Kulturpumpe que considera aquesta zona centro-europea com el lloc on va sorgir amb més força aquesta cultura i va esdevenir un focus des d'on la cultura aurinyaciense es va difondre a altres regions d'Europa.

Sempre s'havia considerat que l'entrada de l'home modern s'havia produït després del període fred anomenat H4 que data de 40.000 anys enrere, en canvi aquestes datacions comporten el fet d'avançar aquesta arribada a abans d'aquest període de fred moderat.

Voldria recordar que la flauta de Divje associada a indústria musteriense i, per tant, atribuïda a l'homo de Neandertal està datada amb una antiguitat aproximada de 43.100 anys. 

 Podeu llegir la notícia a Hominides, a Science Daily o a ALT1040.



Les obres parietals més antigues del món a l'abric Castanet

Tot just el mes que comentàvem en un article anterior la nova datació de les pintures
rupestres de les coves de Chauvet com les més antigues apareix a la revista PNAS un article de Randall White que ens mostra un jaciment on les datacions encara són més antigues.

Efectivament, segons estudis realitzats amb carboni 14 s'ha datat l'art moble de l'abric Castanet amb una antiguitat al voltant de fa 37 mil anys. Les restes es trobaven en una gran llosa de pedra calcària que havia estat un sostre situat a una altura de dos metres i que havia col·lapsat. Durant molt de temps aquest lloc havia estat excavat, però no s'havien descobert els gravats aurinyaciens.

Els principals elements representats són vulves que són representacions habituals en l'art parietal prehistòric, i amb menor freqüència figures geomètriques, alguna representació fàlica i animals pintats d'ocre. En podeu veure imatges en el link anterior i en aquest que corresponen a la web d'hominides.

Les restes de pintures i gravats de tanta antiguitat es trobaven habitualment en llocs amagats i a les profunditats de les coves, mentre que les posteriors ja es realitzaven en espais habitats més públics o que comportaven el pas de les persones. D'aquest fet se n'havia deduït una teoria que mirava de relacionar l'art prehistòric amb diferents funcions successives en el temps. Curiosament l'espai on s'han trobat les restes de l'abric Castanet era una sala on la comunitat hi realitzava habitualment diferents funcions de la vida quotidiana. Aquest fet posa en qüestió les teories explicatives que teniem fins ara. 

Podeu llegir aquesta informació al Mundo digital o Science Daily.

Les imatges obtingudes de la web d'Hominides. La segona fotografia correspon a un gravat on hi ha representada una vulva i un símbol fàlic. a la tercera imatge veiem la representació d'un animal pintat amb carbó i ocre. Aquestes darreres imatges són de Raphaëlle Bourrillon.




El cervell i el crani han evolucionat paral·lelament


















El crani d'un nadó està format per 8 ossos: el frontal, l'occipital, dos parietals, dos temporals, l'esfenides i l'etmoides. Aquests ossos estan units per sutures molt resistents en el crani de l'adult. En el nadó la caixa cranial presenta un seguit de característiques que la fan més flexible durant el part i permeten el creixement cerebral després del naixement. Els canvis són els següents: les sutures que uneixen els diferents ossos estan molt separades entre sí, també podem observar les fontanel·les, dos grans espais no ossificats una a la zona frontal i l'altra a l'occipital, i també es pot comprovar l'existència de la sutura metòpica que inicialment divideix l'ós frontal en dues parts gairebé identiques.

Aquesta sutura és la que ha estat objecte d'estudi per l'equip de Dean Falck i publicat a la revista PNAS a partir del crani del nen de Taung que va morir quan tenia quatre anys. Aquest fòssil que pertany a l'espècie Australopitecus Africanus que va viure a Àfrica fa tres milions d'anys, va ser descobert l'any 1924.

L'estudi comparatiu ha permès demostrar que en el cas dels grans primats la sutura metòpica es tanca molt ràpidament després del naixement. En el cas dels australopitecins aquest tancament coincideix amb l'erupció dels primers molars a l'entorn dels dos anys. Segons els investigadors ja podem doncs identificar aquesta peculiaritat humana fa 3 Ma. 

Els autors identifiquen tres hipòtesis per explicar el tancament tardà de la sutura metòpica i del crani en general:
1. Dilema obstètric. El bipedisme va modificar el canal del part i la seva nova configuració requereix buscar noves adaptacions tenint en compte la mida del cap del nadó.
2. La gran taxa de creixement postnatal del cervell que necessita una estructura cerebral elàstica que pugui crèixer al mateix temps.
3. L'evolució del neocòrtex frontal.

El crani i el cervell són dues estructures que han modificat les seves tasses de creixement en l'evolució humana i, necessàriament, ha hagut d'estar un procés relacionat.

Podeu llegir aquesta notícia a Hominides o The guardian.



Nova datació indirecta de la presència humana a les coves de Chauvet



La cova de Chauvet i la de Lascaux són els dos indrets francesos de major rellevància per la presència d'art parietal rupestre. Aquest mes s'ha publicat la recerca de l'equip de Benjamin Sadier a la revista PNAS que pretén fer una aportació important a la datació de les pintures i, de fet, a la presència humana a la cova de Chauvet.

Sempre hi ha hagut una important polèmica sobre el moment en què aquesta cova va estar ocupada i s'hi van realitzar les pintures. Recordem que habitualment aquests espais eren ocupats o visitats durant llargs períodes i les produccions plàstiques s'anaven succein en el temps, a vegades amb diferències de milers d'anys, com seria el cas de la roca dels moros del Cogul a Lleida.

L'anàlisi per radiocarboni de les restes trobades al sol de la cova, el pigment d'ocre i el carbó suposadament utilitzats per a la realització de les pintures i els ossos d'animals fossilitzats indicava una antiguitat de 32 ma, però atenent a l'estil pictòric i a la seva comparació amb altres produccions com les de Lascaux semblava indicar una producció molt menys antiga, entre 17 i 10 ma.

En l'estudi esmentat s'analitzen morfològicament els diferents enderrocs del single que van anar tapant l'entrada de la cova fins a fer-la inaccessible ara fa 21 ma. i va restar així fins a la seva reobertura l'any 1994 a causa d'una exploració espeleològica. Amb aquesta nova informació es reforcen les datacions més antigues. No podem oblidar però que es tracta d'una datació indirecta, que la diferència temporal és molt important i que només obtenim el punt cronològic més proper.

Podeu fer una visita virtual a la cova de Chauvet en aquesta web. La fotografia correspon a la pintura localitzada a la part més profunda de la cova i l'he obtinguda de la mateixa font que ja esmento en aquest paràgraf.

També podeu llegir aquesta notícia a Hominides.



El nom de 45 dones prova de l'existència d'una llengua antiga desconeguda


L'any 2009 l'equip arqueològic alemany dirigit per Timoteu Matney de la Universitat d'Akron a Ohio va trobar al jaciment de ziyaret Tepe, al sud-est de Turquia, una peça d'argila amb inscripcions. Aquest document formava part de l'arxiu del palau de l'antiga ciutat de Tushan on els funcionaris enregistraven fa 2800 anys els fets administratius més importants.

Recentment el Dr John Mac Ginnis n'ha fet la traducció del cuneiforme asiri i ha descobert que consisteix en un llistat de seixanta noms de dones que van ser traslladades a la força d'un altre territori, suposadament proper a les muntanyes de Zagros de l'oest d'Iran on en aquella època s'hi van produir conflictes armats. Es coneix que són noms perquè van precedits de les marques que així ho indiquen en l'alfabet l'asiri.

Dels seixanta noms de dona n'hi ha 45 que són desconeguts i que no es corresponen amb cap de les llegües conegudes fins el moment. Aquest és el fet més rellevant ja que pot ser la prova de l'existència d'una llengua més antiga o sense registre escrit que caldrà identificar entre les diferents hipòtesis plantejades. Alguns dels noms en qüestió són: Lishpisibe, Bisinume, Sasime, Anamkuri, Alaqitapi, Rigahe, Ushimanay, alagahnia Irsakinna Bisoonoomay. Una de les hipòtesis planteja que es tracti d'una llengua que s'esmenta en altres escrits anomenada mejranio.

Els investigadors acceleren els esforços per trobar noves restes que aportin més dades a la recerca ja que només resten dos anys perquè el jaciment sigui parcialment inundat per la construcció d'una presa al riu Tigris.

La imatge de la tauleta que està exposada al museu de Diyarbakir la he obtinguda de la web de The independent. També podeu llegir la notícia a la razón o la aventura de la historia. La informació original s'ha publicat a la revista Journal of Near Eastern Studies                 





La difusió del neolític per Europa


Tothom reconeix que la cultura neolítica es va originar al pròxim orient ara fa uns 11 mil anys i que d'allí es va anar expandint per altres indrets. Recentment Lluís Batista, responsable de socialització de l'IPHES, en repassava les proves en un curs de formació sobre arqueologia i evolució humana a la Universitat Rovira i Virgili.

Entre altres comentava que les diferents datacions dels primers poblaments neolítics indicaven clarament una ruta que va durar uns tres milenis d'est a oest amb un trajecte principal que va circular resseguint la costa del Mediterrani, també podem comprovar que el material ceràmic ja és un material evolucionat. A Europa no hi veiem una evolució tècnica si no que ja comencem els diferents registres amb peces de la mateixa dificultat i complexitat tècnica que en els jaciments més a l'est i amb datacions anteriors.

Un altre argument és el fet que les espècies salvatges de les que provenien els ramats de cabres i bens no eren els propis 

d'Europa si no que provenen d'Àsia cosa que indica que van ser els mateixos animals que van anar guanyant terreny i no es produïa la domesticació de les espècies locals. El mateix va passar amb el blat ja que el provinent del pròxim orient tenia millor qualitat.

Establerts l'origen i la progressió de la cultura neolítica a Europa només cal esbrinar si es va produir a causa d'una migració humana o simplement els pobles caçadors recol·lectors van adoptar els nous costums. Aquestes dues teories han estat defensades per dues corrents de pensament contraposades en el món de l'arqueologia i l'evolució humana.

Un estudi dirigit per Anders Götherström de la Universitat d'Upsala vol donar resposta a l'origen del neolític a Europa i per aquest motiu s'han exhumat i obtingut l'ADN de quatre esquelets del neolític (5000 anys) del sud de Suècia. En vida tres de les restes corresponien a un grup de caçadors i la dona, quart esquelet, trobada en una altre jaciment contemporani i distant uns 400 Km de l'anterior pertanyia a una cultura agricultora i ramadera. Els autors han pogut demostrar que l'ADN de la dona és molt semblant al de poblacions actuals del sud-est europeu a prop de la península d'Anatòlia, mentre que els tres restants s'assemblen més als actuals pobladors finlandesos.

Tot plegat dona suport al fet que el neolític va avançar al ritme que ho feia una primera gran migració, lenta i progressiva, de persones provinent de l'orient mitjà i que amb el seu desplaçament portaven la cultura neolítica i l'aplicaven a nous territoris. 

Podeu llegir la notícia a HominidesScience Daily i BBC.



El gen SRGAP2 i el desenvolupament cerebral


Ja fa molts anys que Franck Polleaux, investigador de The Scripps Reserch Institute, fa recerca sobre el sistema nerviós. En aquest link podeu veure una recopilació de les seves publicacions més importants. Ha estat la interrelació entre diferents recerques la que en aquests moments l'ha portat a ocupar un lloc destacat en l'actualitat relacionada amb l'evolució humana.

El món científic ja fa temps que prova de determinar quins són els gens que han actuat en l'evolució dels homínids per configurar la nostra espècie i determinar com s'han anat produint aquestes diferències. L'equip de F. Polleaux treballant amb el gen SRGAP2 i més concretament en la seva versió activa el SRGAP2C que es va duplicar, igual que molts altres gens, segons sembla, en aquest cas, fa aproximadament uns 2,4 milions d'anys.

EL gen SRGAPC està relacionat amb el procés de migració neuronal i és l'encarregat de la formació de filopodis a la membrana cel·lular de  

la neurona, aquestes estructures són les que posteriorment donaran lloc a les dendrites que són les prolongacions de l'axò que es relacionen amb altres neurones. El gen que ens ocupa produeix l'alentiment del procés. Aquesta interferència acaba resultant positiva ja que augmenta el nombre de filopodis i, per tant, també de dendrites. D'aquesta manera es produeixen neurones amb més ramificacions i un sistema neuronal molt més complex estructural i funcionalment.

Aquesta troballa, certament important, mostra el camí que seguiran altres recerques que permetran determinar els factors fonamentals del nostre desenvolupament cerebral. En aquests moments tenim informacions puntuals que en el futur caldrà  integrar en processos complexes amb la intervenció interactiva de diversos gens. Aquesta descoberta que situa el canvi entre els australopitecins i els humans pot explicar també la importància d'una infantesa llarga ja que la formació lenta del cervell podria ser clau per assolir una major complexitat de desenvolupament.

La fotografia del director de la recerca l'he obtingut de la web de The Scripps Reserch Institute i la dels filopodis correspon a Wikipedia.

Podeu veure la informació a tendencias científicas o al mundo.



¿Qué sabemos del cerebro de nuestros antepasados?

En el marc de l'any de la neurociència a Espanya Emiliano Bruner, responsable del grup de paleneurologia del Centro Nacional de Investigación sobre la Evolución Humana (CENIEH) ha impartit una xerrada al Museo de la Evolución humana de Burgos que podeu veure a continuació. 

Un repàs a les tècniques i als coneixements actuals sobre l'evolució del cervell. 

Durada 1h 26 minuts. Llengua castellà. Via MEH de Burgos.







Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada