dimecres, 18 de desembre del 2013

Novembre 2011


Novetats breus

1- Us recomano que veieu les conferències gravades en directe de Biointeractive. La majoria corresponen a temes biològics, entre ells temes relacionats amb l'evolució humana. Les quatre primeres: 
                                                        1: Human Evolution and the Nature of Science by Tim D. White
                                                         2: Genetics of Human Origins and Adaptation by Sarah A. Tishkoff 
                                                         3: Stone Tools and the Evolution of Human Behavior by John J. Shea
                                                         4: Hominid Paleobiology by Tim D. White

2- Un estudi de Peña Melian, A i Rosas, A, mostra petites diferències en relació a les impressions del sinus dural, especialment pel que fa al drenatge venos del cervell amb una tendència a una major irrigació de l'hemisferi dret. L'estudi compara cervells neandertals del jaciment del Sidrón amb altres homínids, especialment sapiens. No es pot inferir, de moment capacitats diferencials atribuibles a aquestes modificacions que no són tan importants com semblen reflectir els diferents mitjans. L'estudi el podeu trobar aquí  i també algunes de les diferents interpretacions en blocs de difusió: 123,i 4

3- Una nota de premsa de l'agència EFE publicada al diari ABC digital es fa ressó de la troballa d'un incissiu amb una antiguitat d'uns 450ma a la Cova dels Rinoceronts al jaciment Ulat Hamida 1 a Casablanca. A 'espera de més dades o més restes aquesta troballa reivindica el nord d'Àfrica com un espai important per a la recerca antropològica.




Aprofitament dels ossos de mamut pels neandertals


El jaciment a camp obert de Modolova es troba a la vall del riu Dniester a Ucraïna i ja ha donat gran quantitat de restes lítiques relacionades amb un poblament neandertal força complex i extens. L'estudi de Läetitia Demay i altres es centra en l'ús dels ossos de mamut en el nivell 4 d'aquest jaciment.

Les restes estudiades corresponen a 15 individus de diferents edats i dels dos sexes. L'estudi publicat a Sciencedirect es centra especialment en l'ús dels ossos com a materials constructius. Es descriuen les característiques, estat i distribució de les restes i se'n descriuen finalitats constructives a partir d'osos seleccionats per diferents característiques (a la imatge es pot apreciar els diferents elements i una reconstrucció de l'aparença que podia tenir una cabana neandertal), l'estructura circular de les restes donen una idea del tipus de construcció que es devia complementar amb branques i cobrir amb pells. 

Lògicament es descriu l'aprofitament gastronòmic amb fractures i marques de tall que així ho demostren. Els osos han estat utilitzats per la construcció d'eines amb diferents finalitats i, a més, se'n pot deduir un aprofitament ritual o simbòlic de determinades restes, cosa que es pot deduir per la presència de determinades marques que semblen no estar relacionades directament amb el descarnament i per les restes d'ocre que s'hi han trobat adherides.

L'estudi comenta també la distribució organitzada de l'ocupació de l'espai.


Font de la imatge aquí.



Fa 42 ma l'home ja pescava en aigües profundes

Sue O'Connor i altres autors han vist publicat el seu article a la revista Science. L'aportació d'aquest estudi és la demostració que fa 42.000 anys a les costes de l'actual Timor l'homo sapiens ja pescava a alta mar i construïa hams com els que es veuen a les imatges obtingudes de la web d'Hominides.

A l'abrig de Jerimalai s'hi han trobat hams de diferents antiguitats i gran quantitat de restes de peixos que corresponen a 23 espècies diferents. Algunes d'aquestes espècies són pelàgiques i, per tant, cal anar a pescar-les a mar obert i requereixen una tècnica prou sofisticada com xarxes de deriva o altres tècniques de les que no se n'han trobat restes. Els hams fets de petxina com els de la imatge no ho permetrien.

Aquesta recerca ajuda a entendre com es podia avançar en la colonització de la cadena d'illes asiàtiques fins arribar a Austràlia, fet que es va produir abans de les troballes que comentem en aquest article, però ara ens es més fàcil imaginar grups humans que emigren amb unes embarcacions prou sòlides i que poden alimentar-se mentre naveguen.




Nou mètode aplicat a l'estudi de l'evolució lingüística

En un article de la revista ScienceNews  Bruce Bower ens comenta la importància creixent de les tècniques d'anàlisi biològiques de l'evolució de l'ADN aplicades a la recerca de l'origen de les llengües. Les tècniques tradicionals d'anàlisi de les llengües basades en l'estudi de l'anàlisi comparatiu entre la fonètica, estructura sintàctica i lèxica han permès fer una classificació filogenètica per famílies i provar de reconstruir les parles originals amb una limitació temporal obvia.

Russell Gray biòleg evolutiu de la Universitat d'Auckland usa els mètodes estadístics per al processament de grans quantitats de dades en una anàlisi global. Quentin Atkinson psicòleg de la mateixa universitat usant arguments semblants als de l'evolució biològica identifica el sudoest d'Àfrica com l'origen més probable de les diferents llengües modernes. Atkinson utilitza en el seu estudi el repertori fonètic vocàlic i consonàntic així com el to de 504 llengües per arribar a aquesta conclusió. Parteix de la hipòtesi que grups petits en moviment migratori sofreixen una reducció fonològica que només es tornaria a complexitzar en períodes llargs d'estabilitat o a causa del manlleu de sons d'altres llengües veïnes. Amb les dades obtingudes s'obté el mapa que es pot veure al costat on es mostra la costa occidental de l'Àfrica com el punt de major diversitat fonològica i, per tant, segons l'autor, el lloc més probable d'origen de les llengües actuals.

En el mateix article es comenten altres estudis amb la mateixa metodologia que presenten algunes divergències i ens palesa la controvèrsia generada en el món de la lingüística. No hi ha dubte que el món de la metodologia de l'anàlisi de l'ADN està fent moltes aportacions a l'antropologia. Ja veurem si són aplicables a la lingüística o potser també a altres disciplines.

La font de la imatge és l'article ja esmentat.



Proves d'agressió entre humans en el crani de la cova de Maba

No sabem massa coses sobre el crani trobat a la cova de MABA a la xina meridional. No sabem l'espècie, es podria tractar d'un crani de denisovà o potser un homo erectus i la datació també és inexacta: entre 150 i 200.000 anys. El que Xiu-Jieu Wu i altres autors han publicat a la revista PNAS és un article on s'estudia una ferida que presenta en la part temporal dreta i
que segons sembla correspon a una agressió provocada per un altre humà.

L'estudi corrobora el fet que aquest humà va poder sobreviure durant força temps després del possible impacte d'una eina lítica, demostració de les atencions practicades pel grup. Aquesta activitat cada cop es va demostrant en més jaciments i en relació a diferents espècies.

La prova d'enfrontaments entre humans és un fet que es va produir amb molta probabilitat durant la història de la humanitat però de la que no n'hi ha una evidència fòssil gaire àmplia i, certament, és encara més difícil de demostrar si són conseqüència de lluites entre diferents grups o entre individus del mateix clan i encara menys quines en van estar les causes concretes.

Podeu llegir articles que difonen aquesta notícia a Hominides en francès  o a  BBC News en anglès. És d'aquestes fonts que he obtingut la imatge que il·lustra l'article.



Controvèrsia sobre el realisme dels dibuixos de la Grotte de Pech Merle

Durant aquestes últimes setmanes hem viscut una polèmica que torna a posar en primer pla el simbolisme de les representacions de la pintura rupestre, en especial les pintures de la Grotte de Pech Merle. Tot ha començat amb un estudi dirigit per Arne Ludwig de l'Institut de Leibniz i altres autors que desprès
d'analitzar dades de l'ADN de cavalls demostren l'existència del 20% dels cavalls amb un tipus de pelatge a clapes similar als representats en la Grotte. Aquesta conclusió fa pensar als autors que l'home que realitza els dibuixos ho fa partint del model natural i representant-lo tal qual en la pintura. Aquesta hipòtesi s'enfronta directament amb multitud d'estudis que comenten el caràcter simbòlic d'aquestes representacions. 

No ha calgut esperar massa perquè altres estudiosos dels dibuixos contestessin aquest estudi i ens fessin notar la presència de taques fora del cavall, l'existència de dos colors de taques, amb la qual cosa en realitat parlaríem de pelatge tricolor i de molts altres detalls que palesen el caràcter simbòlic de les representacions. En aquest sentit em sembla molt interessant el comentari de Romain Piqeaud quan diu que l'art prehistòric és naturalista, però no realista. Evidentment que parteix de la realitat, però la transforma i va més enllà. Personalment penso que és evident la presència de simbolisme en aquestes pintures i especialment si tenim en compte tota la producció d'aquest i d'altres jaciments.

Si voleu tenir més informació aquest estudi i les reccions que ha suscitat us recomano la lectura de l'article d'Hominides d'on he obtingut la imatge que ilustra aquesta informació. També podeu llegir-ho a altres blocs que s'hi citen: DailyMailBBC.




Noves dades sobre les restes d'ADN denisovà

Ja havíem comentat les descobertes relatives a aquesta nova espècie denominada Homo denisovà en diferents articles en aquesta mateixa pàgina web 12, 3. Un nou estudi publicat a la revista PNAS torna a posar de relleu les dades que semblen demostrar que les restes d'hibridació entre aquesta espècie i els homo sapiens moderns es troben en una zona molt més amplia del que es pensava fins ara. Efectivament Pontus Skoglund i Mattias Jackobsson han trobat traces
genètiques en una àmplia població del sudest asiàtic.

A l'article del mes de setembre podeu comprovar el nivell d'ADN detectat en la població d'Oceania per l'estudi de Morten Rasmussen, bàsicament australians i habitants de Nova Guinea. A l'estudi actual es pot veure (color vermell i taronja) com també es dóna l'existència d'ADN denisovà al sud-est d'Àsia. 

El percentatge d'existència d'aquestes traces és molt baix i correspon aproximadament a l'1% del genoma de l'home actual. Els gradients de les diferències que es poden observar en el mapa corresponen són molt petites. Aquests i altres motius relacionats amb les mostres de que es disposa per a fer les comparacions permeten predir que aquestes apreciacions no s'han de considerar com a definitives.

Cada vegada és més important l'anàlisi comparatiu de l'ADN per demostrar interaccions entre el que fins ara es considerava diferents espècies i que, de moment encara s'hi consideraran tot i la capacitat de tenir descendència fèrtil. A mig termini, amb els resultats acceptats caldrà replantejar les relacions dels diferents homínids.

Font de la imatge la figura 1 de l'estudi publicat a PNAS obtinguda de l bloc de John Hawks. També podeu veure informació divulgativa a Science Daily.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada