dijous, 19 de desembre del 2013

Novembre 2012


Novetats breus

1- En aquest vídeo, penjat a Youtube per The Leaky Foundation, podeu veure la xerrada que va impartir el Dr. Jean-Jacques  Hublin, director del Departament d'evolució humana de l'Institut Max Planck de Leibzig, per tal de difondre i aprofundir en els neandertals a partir d'una visió personal. Enregistrat al Museu de Ciències Naturals de Houston el dia 9 d'octubre. Durada:1h i 13 minuts. Idioma: Anglès.

2- L'EsplugaFMRadio publica una notícia segons la qual a partir de la propera primavera es podran visitar les pintures rupestres de les muntanyes de Prades. En aquest article es pot veure un vídeo de 3 minuts i mig on se n'expliquen els detalls. Esperem que la iniciativa es pugui dur a terme i en recomanem la visita.

3- En aquest document en format PDF John Hawks analitza les diferències genètiques dels grups de neandertals, intentant establir la relació entre les característiques genètiques i morfològiques dels diferents col·lectius (antics i moderns, de l'oest i de l'est). Aquesta línia de recerca permetrà, un cop completades les dades, conèixer millor l'evolució dels neandertals i la seva adaptació a l'entorn.

4- Armando G. M. Neves i Mauricio Serva acaben de publicar un estudi a la revista PlosOne en el que partint de la quantitat d'ADN present en els sapiens actuals calcula, de forma no definitiva, la freqüència en què van tenir lloc les relacions entre sapiens i neandertals. Segons els autors la relació mínima correspondria a un sol parell d'individus entre les subpoblacions per cada 77 generacions. Els resultats són compatibles amb un temps de convivència llarg de 130.000 anys. Molts autors estarien d'acord amb aquesta relació mínima al llarg de molt de temps. De totes maneres, en el cas que es produís aquesta hibridació, em sembla una taxa extraordinàriament baixa.

5- S'ha trobat una dent d'un nen neandertal de 8 a 10 anys a la cova del gegant de Sitges tal com informa aquesta notícia de La vanguardia. Podeu conèixer millor la cova i les troballes que s'hi han realitzat fins el moment llegint aquest article que ja vam publicar l'abril de 2012 amb el títol Els neandertals a la cova del gegant.

6- Al bloc de Dentalecology hi podeu trobar un un post on s'explica la publicació del llibre del 17 congrés sobre Biodiversitat Humana i Evolució organitzat per la Societat Espanyola d'antropologia Física (SEAF). Podeu llegir-ho aquí i us podeu baixar el llibre (enllaç directe) amb el resum de les ponències del congrés.


Descobert el fòssil de sapiens més antic de l'Àsia


Al jaciment de Tam Pa Ling, al nord de Laos, s'hi ha trobat el crani incomplert del sapiens més antic descobert fins el moment a l'Àsia. Les restes òssies han estrat trobades en un sondeig i les datacions, realitzades segons diferents tecnologies, semblen indicar una antiguitat a l'entorn d'uns 60.000 anys.

L'antiguitat del fòssil ens revela una migració primerenca envers l'Àsia. Serà molt interessant de comprovar les possibles relacions que aquest grup humà hagi pogut tenir amb els denisovans i les implicacions en la línia d'expansió envers Australia, així com la possible interacció amb altres poblacions humanes que ja ocupaven els diferents llocs pels quals s'anaven expandint, em refereixo a grups d'erectus asiàtics o als mateixos homes de Flores.

L'investigador Fabrice Demeter del Museo Natural d'Història Natural de França i Philippe Duringer, sedimentòleg i paleoecòleg, ens expliquen en el podcast de la web de l'INRAP, de forma molt entusiasta, el procés que ha portat a realitzar la troballa, la justificació de datació i la importància del fòssil en el context evolutiu. 

Esperem poder ampliar aquesta notícia a partir del moment que arribi a les nostres mans l'estudi complet. 
La imatge que acompanya ha estat obtinguda de la mateixa web citada anteriorment.



Australopitecus Bahrelghazai menjava herba

Reproducció de l'australopitecus Bahrelghazali

Ardipithecus ramidus que va viure fa 4.4 milions d'anys no menjava herba. Vivia als arbres i s'alimentava de fruita i de petits insectes. Alguna espècie predecessora de l'home va baixar dels arbres a conseqüència d'un canvi de clima que va convertir moltes selves i zones arbrades en sabanes i es va produir un augment de l'alimentació d'espècies herbàcies, joncs i tiges, que es collien a terra.

Una recerca de la Universitat d'Oxford publicat a PNAS permet assegurar que Australopitecus Bahrelghazai ja havia fet aquest canvi fa 3 milions d'anys. S'ha pogut demostrar gràcies a l'anàlisi del Carboni-13 en els fòssils. Aquest carboni queda fixat amb taxes molt importants en els animals herbívors. Ara bé com reprodueixen molts mitjans de comunicació com newscientist o europapres alguns antropòlegs consideren que inclús en aquests casos, els animals alternaven la seva alimentació a terra amb visites o estades als arbres, ja sigui per qüestions de protecció, o a la recerca de determinats aliments.

L'alimentació continuarà variant i diversificant-se posteriorment fins, molt més tard, incorporar la carn. Aquest recurs molt més energètic permetrà el desenvolupament cerebral que acabarà condicionant l'evolució del gènere homo fins a la nostra espècie.



Puntes de llança de fa 500.000 anys 


De l'any 1979 al 1982 es van trobar les puntes de pedra al jaciment Kathu Pa 1 al sud d'Àfrica. Aquest estrat es va datar l'any 2000 utilitzant tècniques de luminescència amb una antiguitat de fa 500.000 anys.

Ara s'ha publicat un estudi realitzat per Jayne Wilkins de la Universitat de Toronto i altres investigadors en el que s'han estudiat a fons els danys causats en la pedra, i s'han comparat amb els danys produïts en rèpliques amb les que s'hi han realitzat diferents activitats. La recerca demostra que les puntes originals van ser usades com una llança.

La capacitat de construir armes de manera que les puntes de pedra quedessin subjectes a l'extrem d'un bastó de fusta resistent va generar molts avantatges evidents per la cacera.

La novetat és el fet d'atribuir aquesta tecnologia, que fins ara es creia exclusiva de neandertals i sapiens a una espècie més antiga, possiblement precursora d'aquestes (heildelbergensis).

Podeu ampliar la notícia en aquesta web d'eurekalert d'on he obtingut la imatge.

Ja podeu llegir la notícia en les altres fonts habituals: HominidesScientífic American i Science Daily




La ciutat més antiga d'Europa


Cases de dos pisos, pous usats amb finalitats rituals, una necròpolis i una estructura de tres muralles molt reforçades demostren la importància d'un jaciment localitzat a prop de la ciutat búlgara de Provadia. Tot i la manca de recursos ha estat possible continuar amb l'excavació de la que sembla ser la ciutat més antiga d'Europa ja que va ser construïda fa quasi 7 mil anys durant el calcolític.

La finalitat de tot plegat era protegir un gran tresor: la sal. Es coneix l'elaboració de rajoles de sal que va començar fa uns 8 mil anys i a poc a poc es va anar intensificant fins a produir més de 5000 quilos de sal cuita en els forns de la ciutat. 

El comerç de la sal va esdevenir un important negoci que va enriquir la ciutat. La sal tenia un paper molt important tant en la conservació dels aliments com per altres usos, i va esdevenir una veritable moneda d'intercanvi durant més de cinc mil·lennis. D'aquí l'origen de la paraula salari atès que el pagament de diversos serveis es feia amb aquest condiment. 

Les moltes peces d'or trobades a les tombes de la necròpolis de Varna són, segons els investigadors, una demostració de la importància d'aquesta activitat econòmica.

Atès que l'excavació d'aquest jaciment es perllongarà durant molts anys segur que tornarem a comentar-ne les troballes més importants que s'hi vagin produint. 

Podeu llegir la notícia a ALT1040 primera publicació on la vaig llegir i a france24. La imatge correspon a la primera font esmentada.








Tecnologia sapiens avançada fa 71.000 anys al sud d'Àfrica


Està reconegut de forma unànime que l'aparició de l'homo sapiens modern es produeix a l'Àfrica. Després del seu origen, l'espècie s'escampa pel món. Cal determinar però en quins moments es van produint les manifestacions cognitives i conductuals que fan palesa la manifestació de la capacitat cognitiva que permet fer més complexe i millorar la relació amb l'entorn.

Una d'aquestes manifestacions pròpies i atribuïbles a la nova espècie és la elaboració de micròlits, específicament el treball amb fulles de pedres petites treballades tèrmicament, indústria pròpiament sapiens i que constitueix la base de la construcció d'armes avançades en forma de projectils lleugers:fletxes o llances quina acció era potenciada per l'ús d'un propulsor.

En l'estudi de Kyle S. Brown i vuit investigadors més publicat a Nature es demostra l'existència d'aquest tipus de tecnologia en el jaciment de Pinacle Point (PP 5-6)a la costa sud de Sudàfrica i amb una antiguitat de 71 mil anys, 10 mil anys més antic del que es coneixia fins ara. Segons aquesta font aquesta tecnologia es va desenvolupar al llarg d'onze mil anys i va perdurar de forma continuada.

La fotografia prové de la font ja citada. També podeu completar la notícia a la pàgina d'Hominides.


Els nord-africans també tenen ADN neandertal 


La revista Plos One presenta un estudi de Federico Sánchez-Quinto, Carles Lalueza-Fox i altres investigadors que posa de relleu la presència d'ADN neandertal també en la població humana del nord d'Àfrica. En un principi s'havia considerat que això no passava en aquest continent. Segons la teoria inicial la hibridació s'hauria produït al pròxim orient, segurament en diversos moments que van de fa 86 a 37 mil anys enrere, i d'allí la població amb components d'ADN neandertal s'hauria expandit inicialment per Europa i Àsia. Es valora la possibilitat que aquesta incorporació de material genètic neandertal hagi tingut un efecte positiu en la millora de la resposta immunològica en la migració pels nous continents.

Alguns estudis ja havien comentat que determinades poblacions podrien haver retrocedit després de la barreja genètica, un altre cop, envers la zona del nord d'Àfrica. Aquest nou estudi basat en l'anàlisi genòmica de 125 individus pertanyents a 7 poblacions diferents demostra que són les poblacions més antigues les que conserven més presència de marcadors genètics neandertals, cosa que contrasta amb les poblacions subsaharianes que han servit de control.

Els autors no descarten de forma absoluta la hipòtesi alternativa, és a dir, que aquest material genètic pugui provenir d'una població africana més antiga però, en tot cas, segur que mostra la zona del Sahara com una barrera que separa clarament dues poblacions diferenciades. 

Podeu llegir un resum de l'estudi en castellà a la web del CSIC i accedir a la nota de premsa sobre la notícia. La imatge que incorporo a aquest comentari correspon a aquesta última font.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada