dijous, 19 de desembre de 2013

Agost 2013

Novetats breus

1- Un nou estudi publicat a Journal of Human evolution que reavalua la zona lumbosacra d'Oreopithecus Bambolii posa en dubte el bipedisme. Ho podeu llegir també a Hominides.

2- Heritage Recording Services Wales ha trobat una peça de roure gravat en molt bon estat de conservació durant una activitat d'arqueologia preventiva. La peça de 170 cm. té una antiguitat de 6.000 anys. Es dificultats de conservació d'aquest tipus de materials la converteix en una peça excepcional. Podeu ampliar la informació aquí.

3- Noves evidències demostren la presència d'homínids fa 1.7 Ma al Nord de la Xina. Ho podeu llegir a la revistaNature

4- Una de les formes d'estudiar el bipedisme és la de conèixer com ha evolucionat l'estructura i l'arc del peu que ha vegades es pot observar fossilitzat. Podeu llegir les darreres aportacions en aquests articles.

5- A partir del minut 14' 30" del potcast de Cienciaes.com podreu sentir una interessant entrevista amb Bienvenido Martínez, investigador de l'IPHES, en la que comenta àmpliament el jaciment d'Orce, les troballes més importants i la seva visió de les diferents polèmiques que històricament han suscitat alguns fòssils d'aquest jaciment.


Comportament ancestral dels homínids

Estudiar el comportament dels grans simis vius no només té importància per fer una descripció etològica de cada espècie o fer una anàlisi comparativa, també permet obtenir dades sobre el comportament d'homínids extints. Aquesta ha estat la finalitat de l'estudi realitzat per Pavel Duda i Jan Zrzarý de la Universitat de Bohèmia del Sud a Txèquia i publicat a Journal of Human Evolution.

Realitzar un model evolutiu partint de dades del comportament de diverses espècies emparentades resulta molt més enriquidor. L'estudi analitza tret a tret cada característica (un total de 65) i la relaciona amb la corresponent de l'espècie més propera filogenèticament per esbrinar quina hauria estat, més probablement, la conducta de l'espècie comú anterior en l'arbre evolutiu. 

La millor manera és explicant-ho usant la il·lustració adjunta que correspon al mateix article ja citat i en la que es mostra la reconstrucció dels comportaments seleccionats, en aquest cas 9. en cada cercle hi tenim representada la probabilitat relativa d'un comportament, i l'asterisc ens indica el tret que esdevé més probable de forma significativa per a cada espècie. 


Els trets representats són els següents:
1: durada de la gestació (blanc = 5/6 mesos, blau cel = 6/7 mesos, verd = 7/8 mesos i negre = 8 mesos o més)
2: interval entre naixements (blanc= 1/3 anys, blau cel = 3/5 anys, blau marí = 5/7 anys, taronja= 6/8 anys i negre = 8 anys o més) 
3: estratègia d'apariament del mascle (blanc = possessiu, verd = compartit, acord mutu, negre = oportunista) 
4: èxit de la paternitat de mascles d'alt rang (blanc = alta (81 a 100%), blau marí = limitada (41 a 80%), negre = baixa (menys del 40%) 
5: mida dels testicles (blanc = petits, blau cel = mitjans, verd = grans i negre = molt grans) 
6: durada de la penetració (blanc = breu (menys de 20s), blau marí = curta (menys d'un minut), verd = prolongada (més d'un minut i mig), negre = més de 5 minuts) 
7: infanticidi masculí dirigit (blanc = absent, blau cel = rar, verd = ocasional i negre = freqüent) 
8: cura paternal substancial (blanc = pràcticament cap interacció mascle-fill, blau marí = relació ocasional, negre = cura paternal substancial, gris = desconegut o inaplicable) 
9: ús d'eines (blanc = absent, blau cel = simple, verd = sofisticat, negre = elaborat i gris = desconegut o inaplicable). 

A l'estudi hi podreu veure la taula de doble registre de la totalitat de conductes i relacionades amb l'espècie concreta.

Aquest mètode d'anàlisi és de gran utilitat en la mesura que es parteix de conductes clarament contrastables i, especialment, quan les diferents categories de cada conducta o estil de vida són diferents significativament. Seria molt interessant un quadre semblant aplicat a la línia homo on anéssim incorporant els diferents comportaments, habilitats i capacitats de les diferents espècies.


Abric Romaní de Capellades. 2013


Aquesta campanya l'equip internacional dirigit per Eudald Carbonell ha treballat intensament en el nivell P (+- 60.000 anys) de l'abric Romaní de Capellades (Barcelona). 

Segons sembla aquest estrat mostra diferències de comportament i de cultura tecnològica en relació al que s'havia trobat fins ara. Els fogars més petits semblen indicar que el refugi s'utilitzava durant estades més curtes. Les eines lítiques preferentment de sílex i algunes de quarsita presenten una talla laminar realitzada a partir d'un element percutor. Aquesta innovació indica un canvi cultural. També queda prou de manifest una bona capacitat per a la selecció de les matèries primeres. 

Els ossos presenten les marques de tall que demostren que l'home de neandertal usava aquestes eines per descarnar els animals que es menjava. Les restes localitzades podrien pertànyer a dos cavalls i un cèrcol.  El fet que s'hagin trobat pocs ossos també demostra que en aquest període les ocupacions van ser curtes.

Les feines finals d'aquest període d'excavacions consisteixen en rebaixar una capa de material pobre en restes per deixar-ho preparat per a la intervenció en el nivell inferior a la pròxima campanya. L'estrat Q promet esdevenir ple de noves troballes interessants que segur que aportaran nova informació sobre l'activitat neandertal a la vora del riu Anoia.

He tingut la possibilitat d'assistir a l'excavació i comprovar amb quina energia treballa el grup d'arqueòlegs i estudiants a qui vull agrair la seva cordial acollida.

Podeu ampliar la informació en aquesta pàgina de l'Agència SINC a l'espera d'ampliar les referències amb nous enllaços un cop acabada l'excavació. 

A la fotografia es pot observar a Eudald Carbonell i a Josep Vallverdú usant els martells pneumàtics per rebaixar ràpidament el material fins al nou nivell d'excavació i a la resta de l'equip que han canviat el pinzell pel pic i la pala.



Comportament neandertal. Coves del Toll i Teixoneres (Moià)


Jordi Rossell (IPHES), Florent Rivals (ICREA) i Ruth Blasco codirectors de les excavacions dels jaciments neandertals de les coves del Toll i les coves Teixoneres, situades a l'ajuntament de Moià, a la comarca del Bages, han desvetllat el resum de les conclusions que sobre el comportament d'aquesta espècie es poden derivar de les darreres troballes. 

Els investigadors consideren corroborades cinc hipòtesis: 

1- Tot i que les coves eren utilitzades durant tot l'any per diferents espècies d'animals, quan els neandertals ocupaven aquest espai els foragitaven o els consumien. 

2- La reiteració de les visites dels neandertals i el fet que usaven eines lítiques que construïen usant materials d'altres zones demostra que es desplaçaven seguint un itinerari planificat amb diferents punts de residència temporal. 

3- Els assentaments estaven estructurats de manera que a cada zona s'hi duia a terme una funció específica. 

4- La diversitat de restes d'animals processades demostren la gran diversitat d'animals que caçaven i dels que s'alimentaven. 

5- Eren capaços d'adaptar-se als diferents ecosistemes i condicions climàtiques que es van produir entre els 40.000 i els 70.000 anys, cronologia que conté èpoques de freds rigorosos. 

Tal com correspon al mètode científic aquestes troballes plantegen noves preguntes que els arqueòlegs seguiran investigant.A més de la publicació a la web de l'IPHES podeu llegir la notícia a l'agència SINC en castellà. 

La fotografia ha estat realitzada per Jordi Mestre de l'IPHES.



Els sapiens van aprendre dels neandertals?


El primer contacte entre sapiens i neandertals va ser al Pròxim Orient. L'entrada de l'home sapiens a Europa es va produir més tard i de forma progressiva fins que els neandertals van desaparèixer. Una polèmica ja tradicional ha estat saber si els neandertals van incorporar noves tecnologies, més desenvolupades, gràcies al contacte amb els nous grups humans, o si ja disposaven d'una cultura pròpia lligada al simbolisme i a l'ús de tecnologies avançades.

 El cas que ens ocupa sembla poder demostrar que la hipòtesi correcta és la segona i que, a més, els sapiens també van aprendre tecnologies de l'home de neandertal. Dos grups d'investigadors han presentat la seva troballa que han publicat a la revista PNAS. 

Segons l'article s'han localitzat quatre eines d'os especialitzades en dos jaciments neandertals al sud-oest de França (Pech-de l'Azé i Abri Peyrony). Les eines fetes, fa 50.000 anys, de costelles d'herbívors polides haurien servit per tractar les pells i així aconseguir peces més ben polides, més brillants i impermeables. Aquesta tecnologia és tan efectiva que encara s'usa avui en dia. Segons sembla no formava part dels estris que els sapiens coneixien quan van entrar a Europa, però posteriorment les van produir i usar. 

Tot i que encara queden obertes les altres possibilitats: Una influència sapiens anterior, o el desenvolupament paral·lel d'aquesta tecnologia per part de les dues comunitats, amb les datacions actuals sembla possible que ens trobem davant de la primera demostració que van ser els neandertals els que van desenvolupar aquesta tecnologia que després van aprendre els sapiens. 

Podeu llegir aquesta notícia a altres fonts: Comunicat de premsa dels investigadors, NatureEl País i Phisorg. La fotografia que acompanya ha estat obtinguda de la font original ja citada.


Llançar amb precisió. Una habilitat humana.


Quan ens referim al gènere homo i a la seva evolució acostumem a comentar aquelles fites que han estat fonamentals en el procés d'hominització. Entre elles: el bipedisme, l'evolució cerebral i altres

Avui ens centrarem en la capacitat de llançar objectes amb precisió.  Llençar-los i esquivar-los. Una habilitat poc coneguda i no massa valorada però que ha estat fonamental per millorar les habilitats en la cacera, cosa que ens ha permès accedir més fàcilment, i sense dependre de la predació d'animals tercers, als recursos de carn, pell, ossos i altres elements presents en els animals capturats i de tanta utilitat per a diferents usos. Una alimentació més rica va permetre l'augment de la població i la continuïtat del procés de desenvolupament cerebral.

Cal recordar que la resta de primats acostumen a llançar objectes amb diferents finalitats però amb poca potència i escassa punteria.

Un estudi de Daniel E Lieberman, Neil T. Roach i altres, ha estat publicat a la revista Nature per tractar aquest tema. Les conclusions de les anàlisis anatòmiques realitzades per demostrar a partir de quin moment l'home va ser capaç de generar l'emmagatzemament i l'alliberament d'energia elàstica necessària a l'espatlla han demostrat que això ja era possible fa dos milions d'anys. 
Aquesta conducta que també requereix un nivell important de coordinació ja estaria present en l'homo erectus, cosa que corroboren les troballes arqueològiques i que demostren que ja ens trobem davant d'una espècie amb moltes capacitats per la cacera.

Imatge obtinguda de Freepik.

Tecnologies neandertals a Europa


Karen Ruebens acaba de publicar un estudi comparatiu de les tecnologies lítiques bifacials a Europa en el període d'entre 115.000 a 35.000 anys BP. Sovint s'estableix una relació directe entre espècie i tecnologia, un tercer factor és la localització geogràfica i, evidentment, una bona datació de les troballes. Recentment han aparegut veus crítiques amb una associació estricta entre espècies i tecnologies lítiques. 

L'estudi que ens ocupa representa una anàlisi global que permet diferenciar tres cultures neandertals a Europa. Tal com es pot veure en la imatge que acompanya, obtinguda de la font ja citada, les tres tecnologies són les següents:
(MTA) Mosterià de tradició acheuliana al sud-est dominat per destrals de mà,
(KMG) Keilmessengrupen al nord-est caracteritzat per eines bifacials amb dors i forma de fulla,
(MBT) Mosterià amb eines bifacials, que presenta una gran varietat d'eines bifacials i es troba entre les dues anteriors, 

L'autora descarta que aquestes diferències siguin degudes a diferents matèries primeres ni a l'ús pel qual es dissenyaven aquestes eines. Segons l'autora MTA i KMG representarien dues cultures diferenciades i ben establertes, mentre que la zona relacionada amb MTB representa un punt de contacte entre les dues cultures, mostra de la relació entre els grups nòmades neandertals en una àmplia zona de contacte. Sense poder especificar massa més aquestes diferencies culturals poden estar relacionades amb la presència d'altres tipus de comportaments culturals diferenciats i, per ara desconeguts. 

La importància de determinar l'existència de cultures lítiques diferenciades transcendeix el propi fet de l'eina concreta i el seu procés de fabricació per esdevenir un indicador d'una cultura global. D'altra banda afinant en les datacions es pot arribar a demostrar l'existència de fenomens migratoris.



Noves datacions d'Adam (Y) i Eva mitocondrial















Un estudi genètic, escrit per Carlos D. Bustamante, G. David Poznik i altres investigadors a la revistaScience ,assegura que, a partir de l'anàlisi de l'ADN de 69 persones que viuen a nou regions diferents del planeta, han pogut ajustar millor les datacions corresponents a l'Eva mitocondrial i a l'Adam, els anomenats MCRAs o sigui, aquells membres de la nostra espècie a partir dels que s'ha pogut generar tota la diversitat actual. 

Cal recordar que ambdos procediments representen dues línies de transmissió diferents, d'una banda la del cromosoma Y que es transmet de pares a fills varons (patrilineal) i l'ADN mitocondrial que la mare passa a tots els seus descendents (matrilineal). La novetat d'aquest estudi és considerar datacions més semblants a les que s'havien obtingut fins ara: entre 120.000 i 156.000 anys pel nostre ancestre comú masculí i 99.000 i 128.000 anys per la nissaga femenina.

Com és conegut un dels problemes d'aquesta determinació és la de precisar la velocitat de generació de les modificacions genètiques. En aquest estudi s'ha establert el ritme del rellotge evolutiu de l'ADN a partir de l'anàlisi comparativa d'ADNs que han estat modificats a partir d'una data coneguda. Amb aquesta finalitat han escollit la data de 15.000 anys que consideren el moment de l'arribada de l'home al continent americà. De la taxa de diferenciació corresponent als genomes estudiats n'han obtingut el ritme que han generalitzat a la resta de l'estudi.

En altres articles comentats en aquesta web ja s'han analitzat les diferents datacions i la dificultat que això comporta. Amb tota probabilitat apareixeran nous estudis que miraran d'ajustar millor aquestes datacions. L'estudi no comenta l'aparició de l'halogrup "0" que demostra l'existència d'hibridació entre sapiens i alguna espècie més antiga a l'Àfrica. 

Podeu completar les informacions a l'article que ha publicat Science Daily.



Anàlisi del Molar 1 de heidelbergensis de la Sima de los Huesos


El molar 1 presenta diferències entre sapiens i neandertals. L'estudi de María Martinón-Torres i altres autors publicat al Journal of Anatomy i que podeu veure a la web d'online library analitza a fons les característiques d'aquesta peça a partir de les mostres trobades a la "Sima de los Huesos" d'Atapuerca. Aquesta població correspon a l'espècie Home heildelbergensis. L'estudi posa de manifest la presència de característiques que després tindran la seva continuïtat en l'home de neandertal, però també altres característiques pròpies de l'homo sapiens. 

Tal com podeu llegir a l'abstract de l'article els angles de les cúspides i la superfície relativa del polígon oclusal correspondrien amb característiques neandertals i, en canvi,  la mida relativa de les cúspides i la zona de la base correspondrien a l'homo sapiens. És per això que, segons els autors, cal anar amb precaució en considerar determinats trets dentals com a "moderns" atès que ja són presents a les poblacions del plistocè mitjà. 

Personalment penso que els resultats d'aquest estudi aporten més proves a favor de la hipòtesi que heidelbergensis va donar lloc a la línia neandertal a Europa i a la sapiens a l'Àfrica.

La fotografia que acompanya forma part de la galeria de la web d'Atapuerca i es correspon amb una mandíbula d'homo Heildelbergensis de la Sima de los Huesos.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada