dijous, 19 de desembre del 2013

Febrer 2013


Novetats breus

1- ReVCieN ha penjat a youtube un vídeo de la BBC sobre el mamut dirigit per Tim Walker que em sembla força interessant, especialment pel fet que aquest animal va conviure amb diferents grups humans pels que va ser una important font d'alimentació i de tota mena de recursos. Durada: Una hora. Llengua anglès.

2- David Sánchez, @prehistorialdia,  ha publicat una sèrie de tres articles que considero molt interessants sobre els diferents sistemes d'il·luminació al paleolític. Els podeu llegir al seu bloc Noticias de Prehistoria - Prehistoria al día. Els podeu llegir per ordre a continuació: 12 i 3.

3- A la web d'hominides hi podeu llegir un interessant article sobre les representacions de mans en la tradició rupestre. Són de la mà dreta o de l'esquerra? Realitzades en positiu o en negatiu? són verdaderes les amputacions que hi apareixen? Quin pot ser el seu significat?

4- Iván Díaz publica, al seu bloc Crònica de ciencia, un article sobre els homo floresiensis en referència a un estudi recent que reconeix la identitat com a espècie d'aquest grup humà que va esdevenir nan a causa de la insularitat. L'aportació de l'article és relacionar aquesta espècie amb homo georgicus descobert a Dmanisi amb una datació d'1.8 milions d'anys.

5- Una mandíbula humana trobada a Sèrbia ha estat datada amb una antiguitat aproximada de cinc-cents mil anys. La identificació de l'espècie i el paper que van jugar les glaciacions en el procés d'aïllament de les poblacions europees són aportacions polèmiques. Ho podeu llegir en francès a Hominides o en anglès aScience Daily.

6- Un nou estudi mira d'aportar informació sobre la relació genètica entre sapiens i neandertals. Ha estat publicat a la revista Genetics.



Reconstrucció automàtica de llengües antigues














Alexandre Bouchard-Côté del Department of Statistics, University of British Columbia, Vancouver, i altres tres autors han desenvolupat un procediment automàtic per a la reconstrucció de llengües antigues a partir de les dades conegudes de llengües modernes existents. Pretenen substituir el mètode clàssic i més farragós de l'anàlisi comparativa. El nou mètode presenta una àmplia base de dades de models probabilístics de canvis de so i un seguit d'algorismes que s'activen per cercar l'opció més probable. Augmenta la possibilitat d'encert gràcies a la introducció d'un nombre important de llengües actuals.

Els investigadors han aplicat aquest procediment introduint les dades de 637 llengües austronesies. El 85% dels resultats obtinguts corresponen exactament amb les previsions realitzades per lingüistes especialitzats en aquestes llengües. L'avantatge més significativa és la rapidesa del processament de dades. en el quadre annex publicat en el PDF original, publicat a PNAS, es poden veure els resultats obtinguts pel mètode tradicional i pel nou procediment estadístic partint en ambdós casos de les fonts conegudes de les llengües actuals.

El sistema permet respondre altres qüestions relacionades amb la composició i estructura de les llengües antigues, encara que els mateixos autors reconeixen les limitacions del procediment pel que fa a la morfologia i la sintaxi. Cal recordar que aquestes estructures lingüístiques tenen patrons evolutius més estables. Altres fenòmens ben propis de l'evolució lingüística com els préstecs, les variacions dialectals i llengües criolles són handicaps importants pel sistema ja que no té la capacitat per a predir-los.

Valorem positivament l'aportació de la nova metodologia sempre que s'usi amb el coneixement exacte del seu valor que sembla més aviat específic per l'estudi de l'evolució fonètica i fonològica lligada al vocabulari. Cal veure com resisteix l'anàlisi i les deduccions en llengües europees i del pròxim orient que han estat més estudiades. I en tot cas, cal posar aquesta eina en mans de lingüistes especialitzats.




Els asiàtics i el cabell llis i gruixut

Els sapiens d'Àfrica i Europa tenen un gen ancestral anomenat EDAR. Un recent estudi ha localitzat una modificació que ha incorporat bona part de la població asiàtica. L'EDARV370A ha estat implantat en ratolins per comprovar quines són les modificacions que provoca en els individus que la tenen. S'han identificat quatre característiques diferencials associades: Un augment del gruix del pel, la modificació de la morfologia de les dents, un augment de la vascularització de les glàndules mamàries i un augment de la quantitat de glàndules sudorípares. Podeu veure aquestes modificacions en l'esquema que reproduïm i que pertany a la part publicada en obert de l'article.

Segons Yana G. Kamberov i la resta d'autors aquesta mutació es va produir fa uns 30 mil anys al centre de la Xina. La recerca científica que estudia l'evolució genètica en els humans segur que identificarà múltiples variats que donaran lloc a explicacions sobre les diferents característiques dels grups humans. Cal recordar que hi ha diverses possibilitats en la modificació d'una estructura genètica. En el cas dels asiàtics segur que encara s'han trobaran d'altres. Caldria estudiar la presència d'aquesta variant genètica en les poblacions indígenes d'Amèrica atès que la migració va ser posterior i provinent d'aquesta zona.

Segons el meu parer no hi ha cap possibilitat de vincular aquesta modificació amb una introgressió neandertal, tal com he llegit en algun comentari massa agosarat, ja que aquestes modificacions no es produeixen en europeus ni en africans del nord.

Podeu llegir aquesta informació en altres fonts com és el cas d'aquest bloc de genètica 




La domesticació de l'olivera


L'olivera és un cultiu que ha estat i és un ingredient culinari bàsic i un element cultural de primer ordre a la Mediterrània i, per extensió, en el món sencer. G Besnard i altres investigadors han publicat un estudi a The Royal Society Proceedings of Bilogical Sciences en el que mostren el resultat de l'anàlisi de l'ADN del cloroplast de 1263 oliveres silvestres (oleastrum) i 534 varietats cultivades.

Els resultats mostren tres llocs on s'ha pogut identificar ADN antic d'aquest arbre: al Pròxim Orient, al mar Egeu i a l'Estret de Gibraltar. El procés de domesticació de la planta que va comportar la selecció de les oliveres per millorar-ne la mida i la quantitat d'oli sembla que va començar (es tracta d'una hipòtesi encara no plenament acceptada) a l'entorn de fa uns 8 mil anys a la zona de l'Orient Pròxim, on s'han trobat restes de pinyols i, dos mil anys més tard, s'hi han recollit evidències de producció d'oli.

Els experts consideren que l'anàlisi del cloroplast ens permet detectar el desplaçament local de l'espècie, però que caldria corroborar els resultats amb l'anàlisi de l'ADN del pol·len que permet la transmissió de característiques genètiques a llarga distància.

El segon procés que caracteritza l'expansió de l'olivera és la diversificació que ha donat lloc a l'existència actual d'una gran varietat d'espècies molt valorades localment i que permeten l'obtenció d'una gran diversitat de productes cada cop més ben valorats per la seva qualitat.

En podeu llegir un resum a la revista electrònica Scientífic American. He obtingut la fotografia d'aquesta web.



Neandertals al Pirineu i més.


Tal com es pot ampliar en aquest article de la web de l'IPHES, un grup d'aquesta entitat ha identificat restes d'eines (bifaços, nuclis i ascles) amb una antiguitat de 200.000 anys. Segons Edgar Camarós i Maite Arilla el bifaç que apareix a la foto del post que reproduïm aquí i la resta de material van ser confeccionats per neandertals que van habitar el Pirineu. El jaciment anomenat la Cova de les Llenes es troba al municipi de Conca de Dalt a la comarca del Pallars Jussà.

Aquest jaciment presenta ocupacions humanes fins el neolític (fa 6 mil anys) i els investigadors esperen que els darrers estrats es remuntin a una antiguitat d'uns 300 mil anys. Les eines s'han trobat associades a restes de fauna quaternària ossos, lleons de les cavernes, hienes i rinoceronts.

Els neandertals han tornat a estar a primera plana de la polèmica aquests dies per la recerca de Tom Higham i els seus col·laboradors i publicada a PNAS. Fins ara es considerava que les restes més recents de neandertals es trobaven al sud de la península ibèrica on suposadament haurien estat arraconades per l'entrada de sapiens a Europa per l'est del continent. Aquestes restes, especialment les trobades a Gibraltar s'havien datat com pertanyents a una etapa propera als trenta mil anys.

Segons l'estudi de l'investigador de la Universitat d'Oxford aquestes datacions estarien contaminades per materials recents cosa que hauria falsejat les dates obtingudes fins ara. Aplicant tècniques de descontaminació només reconeixen dos dels 11 jaciments analitzats com a adequats per a fer-hi una datació correcta. Aquests jaciments són els de Jarama i Zafarraya on les noves datacions situen la darrera presència de neandertals fa uns 45 a 50 mil anys.

La polèmica està servida! N'hi ha prou amb aquests dos jaciments per assegurar aquesta datació molt més antiga de la establerta fins ara? Vol dir això que a l'oest d'Europa no hi va haver contacte entre neandertals i sapiens? Tot plegat ha causat un bon rebombori, però no patiu, és bo que la ciència plantegi hipòtesis alternatives. Acostumats a trobar cada cop datacions més antigues per a restes semblants, sobte que ara passi el contrari. Per mi, tot plegat, és un índex de què cada cop ens acostem més a la veritat.

Podeu ampliar la informació en aquest resum que Ewen Callaway fa per a Nature.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada