dijous, 19 de desembre del 2013

Abril 2012


Novetats breus

1.- Doron M Behar i altres autors han publicat una reavaluació de l'arbre filogenètic dels homínids  basant-se en 8216 seqüències d'ADN mitocondrial. Els resultats publicats a The American Journal of human genetics marcarà una referència obligada per tots els estudis que es realitzin a partir d'aquest moment. Els resultats de les diferents mutacions d'ADNm ens guiaran en l'evolució de l'home, les seves migracions i intercanvis genètics. Us recomano especialment aquesta gràfica on es mostra el ritme de diversificació dels diferents halogrups d'ADNm.



Els humans responsables de la desaparició de carnívors ara fa 2 milions d'anys


Ja coneixem sobradament l'impacte que l'home va tenir en la desaparició d'espècies d'animals grans que constituïen la seva font d'alimentació. Per recordar algunes fites importants de la relació de l'extinció d'espècies lligada a l'arribada de l'homo sapiens podeu llegir l'article d'aquesta mateixa web del mes de febrer del 2012 titulat "Sapiens és el responsable directe de l'extinció dels neandertals i de..." .

En el marc del Simpòsium sobre l'evolució humana celebrat a Columbia aquest passat 19 d'abril Lars Werdelin (foto que acompanya) del Museu d'Història Natural d'Estocolm i estudiós dels mamífers a l'Àfrica va exposar una nova hipòtesi que caldrà comprovar. Segons aquest investigador l'home no només va causar la desaparició de les espècies de què s'alimentava si no que també va provocar l'extinció d'un gran nombre de carnívors fa 2 milions d'anys pel fet que, amb eines rudimentàries i en grup, els humans van començar a consumir carn i van representar la competència directa en els mateixos nínxols dietètics dels que obtenien la seva alimentació aquests carnívors.

Tot parteix de l'observació que en els últims 3,5 milions d'anys a l'Àfrica oriental hi han hagut 78 espècies de carnívors, entre elles 18 de mida gran que han quedat reduïdes a 6 en l'actualitat. Aquesta davallada va iniciar-se ara fa uns dos milions d'anys.

Werdelin descarta que la desaparició d'aquestes espècies tingui res a veure amb un canvi climàtic ja que aquest reducció d'espècies no afecta als carnívors 

petits i tampoc segueix el patró d'altres extincions que sabem segur que han estat degudes a aquesta causa.

Les espècies extintes es caracteritzaven per constituir una competència directa pels recursos amb els humans o que podien representar una amenaça i que tenien una dieta hipercarnívora basada en un rang estret de preses. En els moments en què es produïa una davallada dels recursos càrnics els humans podien menjar altres tipus d'aliments.

Per Wenderlin aquest canvi va ser molt important i correlaciona amb el factor humà i sembla atribuïble a un moment de l'evolució humana que aniria entre l'homo habilis que va aparèixer abans de l'inici de l'extinció i homo erectus que va ser posterior.

De moment cal continuar considerant aquesta teoria com una hipòtesi, sense descartar que el canvi climàtic o altres causes hagin jugat algun paper en aquest procés.

He conegut aquesta notícia gràcies a l'article de Kate Wong (@katewong) al web de Scientific American.  




Els neandertals a la cova del gegant



La cova del gegant està situada a la costa del Garraf prop de Sitges. La troballa més important que s'ha fet en aquesta cova ha estat la d'una mandíbula neandertal. Joan Daura, Montserrat Sanz en van fer la descripció i podeu llegir l'article d'aquests autors que es va publicar en motiu de la V trobada d'estudiosos del Garraf l'any 2008. Aquesta mandíbula de fa 52.300 anys va tornar a ser notícia per la seqüenciació d'ADN que se'n va obtenir, tal com podeu llegir a l'article del bloc Pileta de prehistoria.

Aquest jaciment torna a estat d'actualitat per l'article de Juan Manuel Lopez-Garcia, Hugues -Alexandre Bain i els dos autors citats anteriorment que publica Journal of Quaternary Science. En primer lloc cal comentar que quan aquesta cova va ser ocupada pels neandertals fa entre 49 i 60 ma. es trobava entre vuit i tretze quilòmetres de la línia del litoral. Avui en dia es troba a la mateixa costa fins el punt que l'acció erosiva del mar n'ha modificat els sediments.

Els autors analitzen les restes d'amfibis, rèptils i microvertebrats per tal de demostrar el tipus d'habitat que segons comenten es caracteritzava per un clima mediterrani semblant a l'actual i en un entorn amb boscos oberts que freqüentaven, a diferència d'ara, rinoceronts, cavalls i cérvols i altres mamífers que seguien la ruta de migració entre la vall de l'Ebre i França.


Els autors analitzen les semblances i les diferències amb el jaciment de la cova de Gorham situat a Gibraltar en aquells moments es trobaven a una distància similar de la costa i on s'han trobat moltes restes de captura i ingesta de recursos marins que no apareixen a la cova del gegant. L'explicació, segons els autors, és la diferent situació geogràfica (península, o plana costanera) que permetria un millor accès a un tipus de recursos o a d'altres. En tot cas els neandertals del Garraf, que també podien tenir una ocupació estacional diferent als habitants de Gorham, no transportaven els aliments obtinguts al mar per a menjar-se'ls a la cova.

També podeu trobar informació al bloc de l'IPHES i penso que us pot interessar l'espeleobloc per a conèixer millor la cavitat. 

He obtingut les imatges de les fonts citades.  







Espècies d'homo poc conegudes


Normalment no comento informacions contingudes en blocs però aquest article d'Smithsonian val la pena per fer una reflexió sobre el seu contingut i presentar-vos la imatge que acompanya gentilesa de Wikicommons.

L'article comenta quatre espècies que tenen en comú, segons l'escriptor, el fet de ser poc conegudes. En primer lloc homo Helmei, un crani parcial d'una antiguitat aproximada de 260 ma trobat a Àfrica. Aquest fòssil que presenta una barreja de trets moderns i arcaics va donar lloc a aquesta denominació que per alguns autors correspon a un taxó propi que agrupa fòssils africans d'aquestes característiques, mentre que altres investigadors els consideren representants dels homo heildelbergensis africans antecedent, en aquest continent, dels neandertals europeus i dels sapiens a l'Àfrica.

Després toca parlar d'Homo gautengensis  que va viure segons Darren Curnoe  fa 2 Ma fins fa uns 800 ma del qual se n'han trobat restes a la Xina que s'han relacionat amb altres troballes africanes diferents de les australopitecins i per aquest motiu aquest autor el considera el precursor de l'estirp homo.L'autor del text també comenta les espècies d'homo georgicus (Dmanisi. 1,8 Ma) i l'Homo cepranensis (Ceprano, 450.000 anys), que jo diria que són més coneguts. Posats a fer no seria difícil comentar altres espècies encara poc conegudes pel públic en general.

Tot plegat em serveix per plantejar fins a quin punt s'han produït denominacions diferents i específiques a determinades restes que posteriorment ha calgut reagrupar i com en determinats moments ha estat possible realitzar una síntesi important de fòssils amb característiques força diferents, com seria  el cas de la línia ergaster-erectus, mentre que en altres ocasions ens trobem amb múltiples denominacions que determinen un nombre relativament reduït de fòssils parcials. 

Aquesta situació encara pot resultar més complexa a partir d'aquests moments en què cada cop serà més necessari distingir entre espècie biològica i espècie morfològica.   

També he dit que valorava aquest article per la presencia de la imatge de la reconstrucció de l'homo georgicus que il·lustra aquest comentari. Per cert no penseu que li falta una mica més de pèl? 



L'homo erectus ja cuinava els aliments fa 1 Ma.


El control del foc ha estat una fita fonamental en el procés de evolutiu dels homínids gràcies a les múltiples funcions i 

modificacions biológiques i socials que ha comportat. La recerca es centra en dos moments clau: a partir de quin moment l'home va usar el foc que trobava a la natura i amb quines finalitats, i quan va ser capaç de generar-ne sense dependre de cap altra font per a la seva obtenció.

L'estudi publicat per Michael Chazan i altres investigadors a la revista PNAS ens demostra que els homo erectus d'Àfrica del sud ja usaven foc per a cuinar fa un milió d'anys. Les restes de diversos fogars han estat localitzats a l'interior de la cova Wonderwerk i les anàlisi realitzades sobre la disposició i els estudis micromorfològics de les característiques de les restes d'animals i plantes han mostrat que havien estat sotmesos a unes temperatures entre 400 i 700 graus amb la finalitat de tractar-les per a la seva ingestió posterior.

Per bé que ja es coneixia l'ús del foc en poblacions d'homo erectus, espècie a qui s'ha atribuït, ja fa anys, la capacitat del seu control, la datació actual és la més antiga i aquest estudi permet mantenir la perspectiva, certament agosarada, plantejada en forma d'hipòtesi per Richard Wargham que planteja la possibilitat que aquest control es remunti a una antiguitat aproximada de 2 Milions d'anys.

Segons sembla el foc cremava gràcies a restes de fulles, herbes i matolls i no ha estat possible identificar la combustió de restes de vegetació més grans com troncs d'arbres. Caldrà relacionar aquesta dada amb les característiques de l'entorn i/o les habilitats per la construcció d'eines que en permetessin la seva obtenció. D'entrada se m'acut reflexionar sobre el fet que aquests elements requereixen un esforç superior per a mantenir el foc.  

Més difícil serà demostrar en quin moment i gràcies a quina tècnica l'home va ser capaç de fer foc.

Les imatges que acompanyen en les que es pot veure la situació de la cova de Wonderwerk a l'Àfrica i la seva topografia amb la indicació dels llocs excavats han estat obtingudes de l'estudi original de PNAS ja referenciat.

També podeu llegir la notícia en castellà a la versió digital de la Vanguardia, en anglès a Science Dailyi en francès a Hominides


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada