divendres, 20 de desembre del 2013

Setembre 2013


Novetats breus

1- Publicades noves restes d'australopitecus anamensis. Es tracta de les troballes de les campanyes entre 2003 i 2008 a Kanapoi (Kenia), concretament peces dentals i fragments mandibulars pertanyents a aquesta espècie i amb una antiguitat superior als 4M d'anys. Podeu ampliar la informació a l'abstract de Journal of Human Evolution o al bloc Paleoantropologia Hoy.

2- Publicada la troballa a Kromdaai B (Sudàfrica) d'un os temporal parcial d'un Paranthropus robustus a la revista Journal of Human Evolution. En aquest jaciment ja s'han identificat restes de nou homínids de la mateixa espècie. És interessant la comparativa sobre el canal coclear.

3- A la revista Nature genetics podeu llegir un article que estudia l'expansió del M. tuberculosi, causant d'aquesta malaltia en humans, fora d'Àfrica acompanyant les migracions humanes. Va aparèixer fa uns 70.000 anys i es va expandir amb l'augment de població del neolític. És el bacteri responsable del 20% de les morts entre els segles XVII i XIX.

4- La datació amb radiocarboni 14 de restes indirectes i la comparació amb altres pintures rupestres com les de Chauvet permeten assegurar, en un article publicat a Journal of Human Evolution, que les pintures de Altxerri B, a Guipúscoa, pertanyen a l'aurinyacià. En algunes publicacions de divulgació com l'ABC les qualifiquen com les més antigues d'Europa amb una antiguitat de 39.000 anys. Considero que no es pot prendre mai com a definitives unes datacions per context arqueològic. Tot i així és una bona notícia que cal continuar seguint.

5-Costa molt mantenir la cronologia de l'entrada de l'homo sapiens al continent americà. Aquesta dada es va endarrerint degut a noves troballes a Amèrica central i sud. Altres jaciments dels que esmenta aquest article indiquen una clara presència humana fa més de 33.000 anys en aquestes zones del continent. Les restes més antigues són els focs localitzats a Piauí, actual Brasil amb una antiguitat de 50.000 anys.

Orce 2013


Els jaciments d'Orce, a la conca Guadix-Baza, constitueixen espais de recerca de gran rellevància i futur. Segur que aportaran molta informació en relació a les primeres poblacions a Europa. Resumim en aquest article les troballes d'enguany. Ho podeu ampliar a la web de l'IPHES, organisme que n'ha dirigit la recerca.

Al nivell D de Barranco-León s'hi ha localitzar un espai on els homínids tallaven les eines lítiques que després utilitzaven bàsicament per tractar les restes dels animals. 1429 peces de fauna i 303 d'indústria lítica, tot plegat de més d'1.4 M d'anys. 

Fuente Nueva 3 s'han condicionat els terrenys per a properes excavacions i ha aparegut un nivell superior amb restes de mamut i eines lítiques. En aquest jaciment s'hi han trobat 1107 restes de fauna molt variada: cavalls, cérvols  búfals, licaons, ossos, i altres fòssils de petits carnívors. Destaca una mandíbula d'un mamut molt petit i una defensa d'un adult. 

Venta Micena s'hi han localitzat 573 restes de macromamífers. Les feines també han intentat cercar l'origen dels materials lítics obtinguts en el jaciment per valorar el desplaçament d'aquests recursos fins el lloc on s'hi han trobat relacionats amb les restes òssies.

El treball en aquests jaciments i en d'altres que probablement s'iniciaran en el futur generarà informació fonamental sobre diferents punts de l'evolució humana. De moment molta feina pel laboratori i l'esperança de trobar en un futur més restes humanes.

La fotografia correspon a Venta Micena i ha estat obtinguda de TurismoEspaña.





Seqüenciat ADN-m d'Ursus deningeri d'Atapuerca. (+ de 300.000 anys)


La revista PNAS publica una notícia sorprenent. S'ha pogut seqüenciar l'ADN mitocondrial d'un ós de l'espècie Ursus deningeri trobat al jaciment de la Sima de los Huesos d'Atapuerca. La publicació de seqüències d'ADN ja és important, però el que és més interessant és la possibilitat de seqüenciar-lo en óssos amb una antiguitat superior a 300.000 anys, i especialment en restes trobades en coves. Recordem que les millors condicions per a conservar l'ADN és el permafrost.

L'Ursus deningeri és un ós de major envergadura que el seu descendent l'ós de les cavernes. Va viure al plistocè, entre fa 1,8 M d'anys i 100.000 anys, i es caracteritzava per un conjunt de característiques especials que el distingeixen de la resta d'óssos contemporanis. La seva alimentació, tot i ser omnívora, no incorpora tanta quantitat de carn com les espècies conegudes actualment.

L'equip de Svante Pääbo, juntament amb Juan Luís Arsuaga, Jesse Dabney i la resta de científics que signen l'estudi han aconseguit el que semblava impossible: trobar i seqüenciar ADN tan antic. En pocs anys les tècniques d'obtenció i seqüenciació d'ADN han evolucionat molt ràpidament. Habitualment l'ADN es troba molt trencat, contaminat per l'ADN de microorganismes o pel mateix dels humans en l'extracció i cal aconseguir una línia d'ADN que permeti capturar elements de la cadena que posteriorment cal ordenar. Tot plegat una feina complexa i delicada que només complexes eines bioinformàtiques poden accelerar. Cada cop veurem més els arqueòlegs enfundats en vestits estèrils treballant en els jaciments.

Aquesta troballa obre la possibilitat de cercar i seqüenciar ADN d'espècies humanes. Recordem que actualment, a més del genoma de l'home actual, podem comptar amb dades de l'Homo de Neandertal i de l'Homo de Denisova. El repte de futur és aconseguir l'ADN de l'Homo Heildelbergensis, qui sap si és una quimera o, a partir d'aquesta troballa, una realitat possible a mig termini.

Podeu ampliar la informació a les següents fonts divulgatives: El País i  Europapress ciencia

La fotografia que acompanya és de Javier Trueba, (Madrid Científic Films). 

A l'article de sota s'explica la diferència netre ADN-m i ADN Y                                                 

Mapa mundi d'haplogrups de l'ADN-Y

El mapa mundi que il·lustra aquest article ha aparegut a Wikipèdia i ha estat comentat per Dienekes. Tot i les reserves d'aquest expert cal dir que representa la intenció, difícil d'altra banda, de concretar la presència i distribució dels diferents haplogrups del cromosoma Y de l'espècie homo sapiens. Tot i la complexitat de les dades que hi queden reflectides em permetre fer algunes observacions generals per fer-lo més comprensible al lector poc avesat en aquestes temàtiques. 

Un haplogrup és un conjunt d'haplotips que són modificacions genètiques que caracteritzen un grup humà. El cromosoma Y correspon a l'herència masculina i, per tant a diferència de l'ADN mitocondrial, representa una línia de transmissió genètica patrilineal, és a dir, que passa de pares a fills. En la imatge adjunta cada color i conjunt alfanumèric representa un haplogrup diferent. Les lletres i els números ens indiquen també la seva antiguitat seguint l'ordre alfabètic tal com es pot observar en la segona imatge obtinguda també de Wiquipèdia. El concepte d'Adam cromosòmic, que res té a veure amb la Bíblia, indica el primer mascle, el més antic, de qui deriva la diversitat genètica actual.



L'estrella de color groc representa l'halogup més antic i correspon, suposadament, a una primera hibridació de femelles sapiens amb mascles d'alguna altra espècie més antiga. Aquest haplogrup, detectat per casualitat en analitzar d'un ciutadà afroamericà de Carolina del Sud als USA, correspon a una petita població d'agricultors del Camerún. 

La complexitat representada per la presència de molts haplogrups diferents ens indica la diversitat genètica de cada zona i ens dona una idea dels llocs on l'espècie sapiens és més antiga atès que per produir-se modificacions genètiques significatives cal que passi un cert temps. Així doncs si comparem Àfrica amb Amèrica del sud podrem veure que el poblament de sapiens és molt més modern i menys divers en aquesta darrera zona. 

L'evolució i dispersió dels diferents haplogups ens indica els moviments migratoris humans més importants. Les representacions alfanumèriques i les línies ens indiquen els desplaçaments de població més importants.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada