dijous, 19 de desembre de 2013

Març 2013


Novetats breus

1- L'Institut Max Planck ha publicat la primera seqüència d'alta qualitat d'un genoma neandertal procedent de la cova de Denisova que va ser ocupada en diferents èpoques per neandertals i denisovans. En aquest article trobareu un esquema de l'estructura d'arbre entre els ADN neandertals, denisovans i humans moderns, i el link que permet baixar la seqüència completa del genoma.

2. Es publiquen a Science Direct les noves troballes de restes de Neandertals del jaciment de la cova de Kalamakia a la costa occidental de la península de Mani a Grècia. El jaciment ha estat datat amb una antiguitat de 100.000 a 39.000 anys. Aquestes troballes que pertanyen com a mínima vuit individus, dos d'ells infants, corroboren la important ocupació d'aquesta espècia en la zona durant el pleistocè tardà.

3. L'anàlisi de la fractura del quart metatarsià del peu d'un homo antecessor revela que aquesta fractura, que ja estava en procés de curació, es va produir a causa d'una alta exigència en l'activitat física relacionada amb el desplaçament a llargues distàncies o per terrenys irregulars. L'article ha estat publicat a la revista International Journal of Osteoarchaeology. Tal com es recorda en el comentari publicat pel Museo de la Evolución Humana de Burgos ja s'havia identificat anteriorment una fractura similar en un ós pertanyen a l'espècie homo heildelbergensis de la Sima de los Huesos a Atapuerca.



Confirmada la datació dels neandertals del Sidrón. 48.400 anys


Els dotze neandertals, trobats al jaciment del Sidrón, Asturies, van ser morts i canibalitzats fa uns 49.000 anys. Aquestes restes han estat unes de les que han aportat més informació genètica gràcies al treball de Carles Lalueza-Fox de qui us recomanem el llibre Palabras en el tiempo (Ed Crítica 2013) on aquest investigador explica amb tota mena de detalls les dificultats per obtenir ADN en bon estat, i així  poder conèixer millor les característiques biològiques i el comportament d'aquesta espècie. Una de les aportacions més importants d'aquest paleogenetista va ser la de incorporar el treball estèril al jaciment per evitar la contaminació amb ADN extern. Tal com podeu veure a la fotografia la indumentària i la immediata congelació de les mostres era crucial.

Obtenir una cronologia exacta dels jaciments és fonamental per totes les disciplines que intervenen en l'estudi dels jaciments. Un nou estudi en el que ha participat C. Lalueza-Fox i onze investigadors més ha aconseguit confirmar la datació ja esmentada anteriorment gràcies a una tècnica de carboni-14 amb un tractament previ d'ultrafiltració per a evitar la contaminació de la mostra.

Els resultats obtinguts són d'uns 48.400 anys amb una variació possible de +/- 3.200 anys. Tenint en compte que es considera que tots els individus van morir en un mateix episodi, la datació d'una mostra es considera generalitzable a la resta de les restes del jaciment.

Podeu llegir el resum de la notícia en castellà a la web de l'agència SINC.





Nou ritme de mutacions per l'ADNmt modifica fites clau de l'evolució humana


L'aportació dels estudis genètics a la comprensió de l'evolució humana és imprescindible. Representen una font d'informació de primera magnitud per entendre i datar els canvis que ens han fet com som. Encara millor quan genètica i antropologia s'uneixen com és el cas que explicarem a continuació. En realitat aquí ha estat l'antropologia i els seus mètodes els que han fet una aportació fonamental a la genètica.

Qiaomei Fu i altres 18 investigadors han recalculat les taxes de mutació de l'ADNmt basant-se en l'anàlisi d'ADN antic en restes amb datacions molt precises. Els mitocondris contenen ADN que es transmet exclusivament de mare a fills, és així com podem seguir la línia matrilineal. La novetat d'aquest estudipublicat a Current Byology ha estat partir de datacions molt precises de restes antropològiques efectuades amb el mètode del radiocarboni i comparar-les amb les mutacions que s'havien produït a l'ADNmt.

L'ADN té un ritme de mutació força constant, de manera que podem relacionar el nombre de mutacions amb el moment en què es va produir una determinada separació entre dos llinatges evolutius. La velocitat d'aquest ritme de mutació s'ha reduït després d'aquesta anàlisi i, per aquest motiu, s'han acostat algunes dates molt importants en l'evolució de la nostra espècie.

Així doncs, l'anomenada ""Eva mitocondrial", primera dona de la que provenen els llinatges actuals, hauria viscut a l'Àfrica fa 160 mil anys, bastant abans del que deien les últimes estimacions. La segona dada d'interès és la que planteja l'antiguitat de 65 a 95 mil anys com el moment de la separació de les nissagues africana i no africana, marcant un límit superior per la sortida d'Àfrica. 

A la imatge que acompanya, publicada a la revista Science Direct, hi podeu veure l'aportació del grup de treball amb un arbre genètic on podem trobar les diferents línies evolutives d'humans moderns i antics amb les branques més curtes fruït de la nova atribució temporal al ritme de mutació genètica. 

Podeu ampliar la informació en aquest article de la Universitat de Tuebingen. Aquest centre ha particpat juntament amb l'Institut Max Planck i altres institucions en aquest treball.



Per què som com som?

Vull compartir la presentació de PREZI que vaig fer servir el dia 15 per il·lustrar una xerrada que portava per títol  "Per què som com som" En la que es repassen idees bàsiques relacionades amb l'evolució humana.





Un jaciment mexicà que promet


El jaciment de Barranca del Muerto a Santiago de chazumba, Oaxaca (Mèxic), dirigit per Ramon Viñas, montblanquí de l'IPHES, ha estat d'actualitat pel fet que la premsa internacional, a més de recordar la gran quantitat de restes paleontològiques del Pleistocè pertanyents a una amplia diversitat d'espècies animals, també fa esment de la presència de marques de tall i eines lítiques. El fet és que aquestes eines, encara no datades, es comenten en aquestes fonts com si tinguessin antiguitat aproximada de 25 ma, cosa que, pel poblament americà, sembla una datació molt inicial.

Per aquest motiu ens vam posar en contacte amb en Ramon Viñas i ens va comunicar el següent: "Sí, tenim indicis de presència humana, però encara no tenim datació... només una relació amb un gliptodont que es va localitzar a prop d'on estem amb una data de 20.000 anys. Tenim marques de tall en alguns ossos i algunes petites lasques poc significatives... però queda molt per excavar... i cada any trobem coses noves".

Cal ser prudents doncs en relació a la datació de les restes humanes. Aquest jaciment que és treballa juntament amb l'INAH (Instituto Nacional de Historia) serà dirigit per l'Eudald Carbonell. Els dos directors apareixen a la fotografia adjunta excavant a Barranca del Muerto.

Seguirem les troballes d'aquest jaciment ja que pot esdevenir clau per a obtenir informació sobre el primer poblament americà. Us recomanem una revisió de les espècies que s'hi han localitzat ja que representa una fauna pròpia del continent americà poc coneguda per a molts. Gonfoteri del gènere Cuvieronius, emparentat amb l'elefant, Eremotherium laurillardi un peresós, i d'altres que podreu trobar referenciats a la pàgina de l'IPHES, al bloc de Pileta de prehistoria o a ALT1040.

La imatge pertany a la font de l'IPHES, noticias de la comunidad hispanohablante, i és propietat de l'INAH.



Llinatge humà antic lligat al cromosoma Y


Els llinatges humans s'estudien, bàsicament, analitzant l'ADN mitocondrial que la mare transmet a fills mascles i femelles, i el cromosoma Y que segueix una estructura patrilineal. Analitzant les mutacions genètiques d'aquest ADN podem identificar diferents nissagues humanes que han poblat diferents zones del món. A més, quantificant el nombre de diversitat genètica es pot fer una estimació del moment en què dues línies evolutives es van separar.

La primera dona que origina la nissaga humana i de la qual es va originar tots els diferents haplogrups mitocondrials sapiens actuals s'anomena Eva mitocondrial i, segons els darrers estudis hauria habitat l'Àfrica oriental fa uns 200 ma. En el cas dels haplogrups del cromosoma Y i correspondria a un ascendent comú. Aquesta nissaga s'havia datat amb una antiguitat de fa uns 140.000 anys.

Ara resulta que un afroamericà de Carolina del Sud (USA) es vol fer una anàlisi genètica per comprova la procedència de la seva família i no apareix cap dada similar en les bases de dades existents. Després d'una intensa recerca entre institucions privades i públiques s'acaba comprovant que correspondria a l'halogrup AOO amb una antiguitat aproximada de 300.000 anys. Aquesta antiguitat correspon a un moment anterior del que es pensava per l'origen de l'homo sapiens. S'identifica una petita població d'agricultors bantus del Camerun occidental que en serien portadors. Simplement excepcional! 

De tots era conegut que la diversitat genètica més important es trobava a l'Àfrica subsahariana, però a partir d'ara caldrà comprovar més exhaustivament aquesta diversitat. També cal tenir present que per buscar llinatges antics no cal anar a buscar els grups que encara són caçadors-recol·lectors. Un executiu afroamericà en pot ser descendent.

Però la valoració més important és la justificació del fet que expliqui com és possible una nissaga més antiga que la mateixa espècie. Aquest punt el deixo en mans dels especialistes, però simplement indicar el fet que caldrà plantejar-nos seriosament l'estudi de l'anàlisi d'hibridacions dels humans sapiens amb altres mascles d'espècies més antigues.

Podeu llegir la notícia a Science Direct, a SciendeDaily i a la publicació original de The American Journal of Human Genetics.

Nota: són moltes les persones que considerem útils els conceptes d'Eva i Adam lligats a la nissaga humana femenina i masculina original, però cal explicar molt bé que aquests conceptes res tenen a veure amb concepcions religioses.



Datada la dent més antiga d'Europa a Orce (Granada)



Fins el moment, les restes humanes més antigues (1,2 Ma) de la península s'havien localitzat a Atapuerca. Però ara,  
una dent de llet, que pertanyia a un/a nen/a jove de 10 anys, trobada al jaciment de Barranco León, a Orce (Granaga), l'any 2002, ha estat datada per paleomagnetisme i biocronologia amb una antiguitat de 1,4 Milions d'anys. És així com s'ha convertit, de moment, en la resta humana més antiga d'Europa occidental.

Aquest mes de març la revista Journal of human evolution en publicarà l'article escrit per investigadors de diferents centres de recerca, entre els quals, dos de l'IPHES, Jordi Agustí i Bienvenido Martínez-Navarro. Aquest estudi constata que la troballa s'ha realitzat en un context en el que s'han identificat 1.200 peces de talla corresponents al mode 1 o olduvaià, el més bàsic i primitiu de les maneres de crear eines lítiques de tall. Aquestes eines han estat usades sobre restes òssies d'animals ja sigui per tallar la carn o trencar-los i accedir al mol de l'os.

A l'article del bloc de l'IPHES, que recomanem per ampliar la informació, es comenten altres proves de presència humana a Europa com és el cas de la indústria lítica a Pirro (Nord d'Itàlia (1,3 a 1,7 Ma) i a Lézignan-la-Cèbe i Pont de Lavaud, França (1,5 i 1,1 Ma respectivament). Per completar voldria recordar la presència humana al nord d'Àfrica fa 1,78 MA (gener 2013 en aquesta web) i les restes de Dmanisi (Croàcia) de 1,8 Ma d'antiguitat, així com les de Daguestan (desembre de 2012 en aquesta web) de gairebé 2M d'anys.

Augmenta la necessitat de generar hipòtesis globals que provin d'integrar totes aquestes troballes i actualitzar la informació que hem de transmetre a la població sobre l'origen, expansió i vies de migració dels primers homínids, que molt abans del que tots creiem, ja van colonitzar el món conegut.

 No m'atreveixo a considerar plantejaments com el que exposa que poblacions d'australopitecins emigrats a l'Àsia són els que van originar l'estirp humana, com tampoc a valorar l'entrada per l'estret de Gibraltar com a possible, i molt anterior al que es podia suposar. El que s'imposa és continuar amb les excavacions per tenir una major quantitat de dades. 

La fotografia de Jordi Mestre apareix al bloc de l'IPHES ja citat anteriorment. La crònica de la presentació publica l'ha fet europapress en la seva edició digital.

Per recordar la polèmica de l'home d'Orce, en aquest cas des del punt de vista de J. Gibert, us recomanem aquesta sèrie de quatre vídeos que podeu visualitzar de forma contínua a partir del primer. Segur que el temps permetrà resoldre aquest desagradable conflicte.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada