dimecres, 18 de desembre del 2013

Febrer 2012



Novetats breus

1- Estudi sobre la ingesta d'aliments d'origen vegetal en els neandertals. Publicat a PNAS i comentat amb gràcia al bloc desdelamediterrania. Informació coneguda gràcies a @oriollopezl.

2- S'ha posat a disposició de la comunitat científica la seqüència completa de l'ADN de l'homo de Denisova. El podeu trobar en aquest link. Vull la generositat de l'Institut Max Planck que n'ofereix les dades per tal que els investigadors el puguin analitzar en lloc de reservar-se les dades i treure'n un profit particular dels estudis i publicacions que se'n puguin derivar.

3- John Hawks analitza en el seu bloc de forma comparada l'ADN de diferents poblacions buscant el percentatge d'ADN Neandertal en cada cas. si voleu llegir-ho en català podeu llegir la traducció comentada que en fa Neanderfollia

4- He penjat un nou document amb PDF, que podeu consultar al final de la pàgina, sobre l'estructura social dels neandertals publicat a l'Oxford Journal of Archaeology. En podeu llegir el resum comentat al bloc de Neanderfollia.

5- "Taller de Paleontologia humana en el Museo de la Evolución Humana de Burgos". En aquest vídeo podreu veure quin és el plantejament d'aquest taller.



Hervíbor o carnívor? Mirem les dents


Les dents han estat de sempre el fòssil per excel·lència. El fet de ser una de les estructures animals més dures l'ha convertit en la resta biològica més persistent i duradora. La troballa de dents ha estat una constant en molts jaciments i com ja es sabut per tothom han estat una font d'informació de gran valor. Se n'han analitzat les marques, el tipus de desgast, la regularitat de la seva estructura en el procés de formació i tantes altres característiques de manera que cada una d'elles ens ha aportat informació sobre el comportament, la lateralitat, el tipus l'alimentació, l'edat de la mort, etc.

L'ICP, Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont s'acaba de fer ressò de la publicació a Science Direct d'un article on comenta com J A Van damm, i J. Fortuny, plantegen larevisió del tipus d'anàlisi que s'ha usat fins ara per determinat si un animal era hervíbor o carnívor.

Fins ara es calculava la hipsodòncia (altura de la corona dental) i  la proporció d'esmalt, aquestes mesures realitzades en dues dimensions podrien ser reemplaçades gràcies al desenvolupament tecnològic de l'escaneig per tomografia digital computaritzada en mesures en 3D que permetrien deduir millor la relació amb la dieta. La tècnica microCT, que és així com s'anomena, permet mesurar volums dentals amb alta precisió.

Com els mateixos autors comenten caldrà molta feina fins a poder disposar de dades dels diferents taxons per tal que en un futur puguin servir de marc comparatiu per a noves troballes.


La Font de la imatge correspon a la publicació digital ja referenciada més amunt. 



Reducció de la població neandertal europea fa uns 50.000 anys

La possibilitat de disposar de l'ADN neandertal i fer-ne anàlisis genètics permetrà en un futur conèixer millor l'evolució d'aquesta població. Recentment s'ha publicat un estudi a la revista Molecular Biology and Evolution escrit per un grup internacional d'investigadors basat en 13 mostres d'ADN mitocondrial força deteriorat. 

Segons aquest treball sembla que es pot demostrar una reducció important de la població neandertal europea que es va produir fa aproximadament uns 50.000 anys. Aquest fet es podria relacionar amb canvis climatològics provocades per determinades fases de la glaciació Würm. Posteriorment la població tornaria a augmentar, però en quedaria afectada la diversitat genètica que seria menor en les mostres europees en comparació a les mostres asiàtiques que reflecteixen una diversitat més semblant a la dels sapiens actuals.

Tot i que la mostra és curta i el deteriorament de l'ADN dificulta força l'obtenció de dades fiables caldrà tenir aquesta troballa com una fita important en l'evolució de la població d'aquesta espècie. 

Podeu llegir aquí la notícia publicada per Science Daily, i aquí les reflexions de John Hawks.

La imatge del mapa de la ocupació mundial dels neandertal l'he obtingut d'aquest bloc.



Sapiens és el responsable directe de l'extinció dels neandertals, i de...


Agraeixo a Policarp Hortolà i a Bienvenido Martínez Navarro i a la publicació del seu article a Science Direct el fet d'haver plantejat una hipòtesi que durant molt de temps molts investigadors pensaven i que no s'atrevien a dir per la suposada manca de proves. De fet tot i amb proves arqueològiques evidents mai havien semblat suficients. Ells han trobat una fórmula indirecta per a tirar endavant, basada més en la deducció que en la inducció, més en la lògica que en la dada empírica.

De forma resumida els autors parteixen del fet demostrat que la presència de l'homo sapiens s'ha relacionat directament amb l'extinció de la megafauna durant el quaternari. El mateix cas és aplicable a l'homo de neandertal que ha estat una presa potencial de la nostra espècie. Els autors comenten que els humans pràcticament han aconseguit el mateix amb goril·les, orangutans i ximpanzes però, permeteu-me la gosadia, algú em podria explicar que va passar amb els pobladors de Sud-amèrica amb l'arribada dels europeus, o als indígenes de Nordamèrica reduïts, encara avui, en bona part a viure en reserves. Per si la capacitat d'autocrítica ha despertat sentiments de culpa en algú cal recordar que només es tracta d'analitzar objectivament la realitat i, per fer-ho, comencem pel principi.

He seleccionat (per ser més clar) els dos continents on els primers humans que hi van arribar van ser els sapiens: Amèrica i Austràlia. Podem associar l'extinció d'espècies en aquests llocs a l'arribada dels humans de manera que a mida que els homo sapiens anaven avançant en el territori es produïa una matança massiva de determinades espècies fins a arribar a la seva extinció.

A Austràlia tots els animals de més de 100 kilos i la majoria dels que pesaven entre 45 i 100 kg es van extingir, tot hi haver-hi viscut milions d'anys, quan l'home hi va arribar fa uns 46 ma. Entre els rèptils es van extingir Meiolania, Megalania prisca, Wonambi naracoortensis,Pallimnacrhus y Quinkana entre les aus Genyornis newtoni i Progura naracoortensis, més de 40 espècies de mamífers, quatre de Macropodus, set de Protemnodon, vuit de Simosthenurus, cinc de Sthenurus i dos de Diprotodon.
A Amèrica del nord la llista no exhaustiva podria començar pels óssos mandrosos Pampatherium i Propacopusels i quatre tipus més, els gliptodonts, els carnívors

Arctodus i Tremarctos, els homotherium i Smilodon (tigres de dents de sabre) i Acynonix (guepard), Les espècies de castors més grans, bona part de les espècies de cavalls i tapyrusels pecaris Mytohyus i Platugonus, els camèlids Camelops, Hemiauchenia i Palaeolama, diverses espècies de cèrvols, Tetramerix un antilocàprid... Permeteu-me que no continui. Si voleu aprofundir en aquest tema us recomano Homínidos d'Eudald Carbonell, per exemple.

Evidentment, caldrà demostrar-ho amb proves arqueològiques, però el que plantegen els autors és l'explicació més plausible. Podem tenir en compte el major nombre de densitat de les poblacions sapiens, el desenvolupament tecnològic més avançat, la major capacitat simbòlica o altres factors diferencials o de relació però no hi ha dubte que la relació entre les dues espècies no va ser amistosa. Els humans van tractar els neandertals com qualsevol altre espècie que podria cobrir les seves necessitats i que rivalitzava amb ells per una alimentació semblant. Un major desenvolupament tècnic (propulsor, arc, rifle, bomba nuclear) ha proporcionat sempre una superioritat que, fins ara, l'home ha usat sempre contra el seu "enemic" sigui de la mateixa espècie o no.

Podeu llegir el comentari al bloc de l'IPHES.

He seleccionat la primera imatge d'aquesta web. Per cert, heu pensat perquè tendim a imaginar que el bosquimà (un altre grup humà reduït) està a punt de disparar sobre un cérvol per menjar-se'l i no sobre un altre humà.

La segona imatge correspon al fons de l'ITE. Cova Saltadora a Castellò.



Ötzi the iceman. The puzzle of a 5.300 Year-Old Alpine Mummy

Riddles in Archeology Lecture Series: Ötzi the iceman. Penn Museum. University of Pennsylvania Museum of Archaeology and anthropology.






D'Altai a la conquesta d'un nou continent


Matthew C. Dullig i altres autors han publicat a la revista AJHG un estudi genètic on s'analitza les característiques genètiques (mitocondrial i Y) de les diferents zones d'Altai i  n'identifiquen els diferents subgrups que componen la població d'aquesta zona.

La importància de l'estudi és la correlació que es pot demostrar en l'halogrup Q del grup actualment situat al sud d'Altai amb la població indigena d'Amèrica, cosa que demostra una aportació genètica recent i important d'una migració europea que va ocupar el nou continent i que encara es pot identificar en l'ADN dels indigenes actuals.

Aquest estudi aporta informació específica que matisa i concreta els coneixements més generals que se'n tenia fins el moment. Espero que, a poc a poc, es puguin identificar altres aportacions que demostrin altres punts d'origen per a altres migracions i, daltra banda, com es van relacionar les diferents nissagues un cop arribades a Amèrica.

La imatge que serveix de base l'he obtinguda d'aquest link.



Pintures rupestres de 43.500 anys a Nerja. Neandertals, sapiens o datació indirecta?

Ja fa molt de temps que es coneixen les pintures rupestres de la cova de Nerja a Màlaga. La novetat és que s'han analitzat carbons associats a la il·luminació i

en posicions properes a les pintures i que podrien ser usats durant el procés de pintura o posteriorment per visitar i veure les pintures i s'han pogut datar amb una antiguitat aproximada de 43.500 i 42.000 anys respectivament. Aquesta datació les situa com les pintures més antigues d'Europa.

De moment, les proves semblen demostrar que en aquestes dades els únics humans que vivien en aquesta ubicació geogràfica eren homes de neandertal. D'aquesta troballa es podrien deduir dues hipòtesis. La primera és que van ser els neandertals els autors de les pintures de les foques de Nerja i la segona que la ocupació dels homo sapiens al sud de la península ibèrica era molt anterior i fins potser plantejar una migració de sapiens provinent del sud, cosa que contrastaria amb el fet que els últims neandertals han estat trobat al penyal de Gibraltar. Dues hipòtesis molt interessants.

En aquest context val la pena recordar la notícia d'associació de restes d'ocre a jaciments neandertals molt antics a Holanda tal com es pot llegir a la notícia del mes de gener del 2012. 

De totes maneres cal tenir present que es tracta d'una datació indirecta i que després de l'entusiasme inicial caldria fer datacions d'elements més directes relacionades amb les pintures mateixes per acabar de confirmar la troballa.

A continuació podeu veure el vídeo d'Arqueomanía, un programa de la 2, on s'entrevista a José Luís Sanchidrián, codirector de la cova de Nerja. 




També podeu mirar l'enllaç següent de la Fundación Cueva de Nerja per conèixer millor l'entorn meravellós del conjunt de d'aquest complex. També podeu llegir la notícia a blocs com Pileta de Prehistòria d'on he obtingut la fotografia, o Paleorama.  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada