dijous, 19 de desembre del 2013

Maig 2013


Notícies breus

1- Un article de Peter Ralph i Graham Coop analitza segments llargs del genoma dels europeus per establir relacions de parentiu. Els investigadors demostren una ascendència comuna molt important i pròxima en el temps. En la major part dels cassos de menys de 1000 anys. També demostren diferències en funció de les zones de la mostra, especialment en la península ibèrica i itàlica. El mètode es mostra efectiu per a períodes de pròxims en el temps, cosa que permet relacionar-ho amb la història recent molt més coneguda que en els casos en què la genètica s'usa per estudiar llinatges antics. En podeu llegir l'article periodístic a Nature.

2- Un estudi de Rolf M. Quam, Juan Luís Arsuaga i altres investigadors s'ha publicat a la revista PNAS en el que s'analitzen els ossets de l'orella d'Australopithecus africanus i Paranthropus robustus. El fet que aquests ossets ja no es modifiquen des del naixement els converteix en un element relacionat de forma força directa amb la informació genètica de l'espècie. El martell d'aquestes espècies és similar a l'humà i diferent a la resta dels simis. En canvi l'enclusa i l'estrep són més similars als simis cosa que indica diferències en l'audició dels homínids. Resum a Hominides


Reconstrucció en 3D d'homo georgicus

Reconstrucció d'un mascle homo georgicus feta per Philippe Froesch basada en el crani D2700 de Dmanisi. La veritat és que dona una imatge força humana d'una espècie de fa 1.8 milions d'anys. Aquesta espècie correspon a la primera gran migració fora d'Àfrica. Segons alguns investigadors els humans seguien els dents de sable que els proporcionaven restes d'óssos i carn aprofitables. D'aquesta reproducció em sorprenen els ulls verds. Voldria saber l'opinió d'en Carles Lalueza-Fox. El vídeo dura 40 segons.





Estudis recents sobre neandertals


No hi ha dubte que ja fa temps els neandertals centren bona part d'estudis genètics, morfològics i antropològics que han ajudat a reivindicar aquesta espècie pel que fa a les seves característiques cognitives. Cada vegada coneixem més espais on havia viscut com per exemple Praileaitz a Guipuzcoa, on encara que, de moment, s'hi han trobat només sis eines lítiques, ajuden a establir la dispersió i ocupació dels neandertals sobre el territori. 

De l'estudi de la mandíbula de Riparo Mezzena (Verona, Itàlia) que correspon a un neandertal tardà, Silvana Condemi i la resta de l'equip consideren que la presència d'una morfologia específica pel que fa a la barbeta incipient demostraria l'existència d'hibridació amb els sapiens. Cosa que em sembla una mica agosarat.  Sort que aquesta conclusió va en la línia de moltes altres recerques que en aquest moment demostren la hibridació de manera més fiable.

Continuant amb les característiques físiques voldria destacar l'anàlisi comparativa de les vèrtebres cervicals entre neandertals i humans moderns. Asier Gómez-Olivenza, Juan Luís Arsuaga i dos investigadors més demostren en el seuarticle publicat a Journal of Human evolution que les dels neandertals "són més amples mediolateralment i més llargues dorsoventralment, en part degut a apòfisis més llargues i orientades més horitzontalment cosa que suggereix que el coll dels neandertals era més estable..."

Almudena Estalrrich i Antonio Rosas analitzant les restes de tall produïdes a les dents dels neandertals que en el procés d'alimentació subjectaven la carn amb la boca i en tallar-la amb la mà dominat produïen marques en les dents han demostrat que la majoria eren dretans. Aquestes dades coincideixen amb les trobades amb altres jaciments. La conclusió més important és el fet que la lateralització manual està correlacionada amb una determinada organització cerebral i, que tot plegat es correspon amb els percentatges dels sapiens actuals. Podeu llegir aquesta notícia en la publicació original dePlos One o en la difusió que n'ha fet agència SINC.  En aquest estudi és curiós el cas de l'adult 2 que va canviar de lateralitat, probablement, a causa d'un deteriorament patològic de la mà dominat.

L'article publicat a PNAS per Rachel E Wood i altres cinc investigadors ens ha desanimat una mica. Consideren que les datacions de la presència de neandertals al sud de la península ibèrica que se situaven per sota dels 30.000 anys s'han de reconsiderar, ja que usant la tecnologia de la descontaminació per ultrafiltració de les mostres, no s'han obtingut amb el Carboni 14 resultats per sota dels 45 ma. Segons aquestes noves datacions aquests autorsasseguren que probablement en aquesta zona no van coexistir les espècies neandertal i sapiens. Restem a l'espera de noves datacions per descartar definitivament la presència de neandertals en èpoques més recents.

Tot el contrari del que demostra el jaciment de la Güelga a Astúries  En aquest jaciment que conté restes paleontològiques d'un període que va dels 150 ma. als 10 ma. s'hi han trobat restes lítiques que, atenent a les seves indústries, demostrarien una primera ocupació neandertal que després seria substituïda per humans moderns i que més recentment tornaria a ser habitada de nou per neandertals. En aquest "sándwitch" tal com ho defineix Jesús F. Jordà (autor de la fotografia que acompanya) hi trobaríem les proves que les dues especies van tenir un moment ampli de contacte en el nord peninsular. Haurem d'esperar que s'acabin de datar els diferents períodes per tenir-ne una idea més exacta.  Només comentar que hi ha alguns investigadors que no atribueixen una relació tan directa entre indústries lítiques i les espècies que les han fabricat. 

Per acabar, una informació més global, us recomano la lectura de l'article Neanderthal culture: Old master publicat a la revista Nature. 




Una llengua comuna per Euràsia?


Acostumats, com ja estàvem, a pensar que el rastre de les llengües antigues caldria buscar-lo en la sintaxi i en la morfologia, de nou Mark Pagel i altres quatre investigadors publiquen unestudi a la revista PNAS on s'usa el vocabulari com a font d'informació per rastrejar les relacions entre les diferents llengües.

Parteixen de l'estudi de paraules ultraconservades presents a set famílies lingüístiques d'Euràsia. Les paraules seleccionades ho són en funció d'un model estadístic que analitza els mots més usats en el llenguatge quotidià. La freqüència de l'ús de la paraula augmentava significativament la pertinença de la paraula a la llengua ancestral comuna. 

Segons aquest estudi totes les llengües euroasiàtiques parteixen d'una llengua arrel que es parlava fa 15 ma i que va donar lloc a les diferents grans famílies actualment conegudes. Com podeu veure en la imatge que acompanya, publicada en el mateix article, els autors proposen una cronologia per a la separació dels diferents grups lingüístics.

Podeu llegir la notícia al diari El país.


Chauvet. la cova dels somnis oblidats

L'any 2010 l'equip de Werner Herzog va aconseguir un permís per a fer un reportatge de la cova de Chauvet. En 1 hora i 26 minuts ens endinsem a una cova d'accés restringit al públic que presenta la peculiaritat que l'entrada va restar tancada des de fa 20.000 anys a causa d'un enfonsament i que, per tant, la podem veure en l'estat exacte en que es trobava en aquell moment. A la cova de Chauvet hi trobem un dels conjunts més importants de pintura rupestre.

El vídeo ha estat penjat a youtube per Musashi Arts i l'hem conegut gràcies al blog de David Sánchez Prehistòria al dia.



Personalment vull plantejar la qüestió següent: és evident que la preservació d'un entorn no és simplement no permetre visites turístiques. En aquest cas mantenir viva la cova, de manera que l'aigua continua aportant carbonat de calci, està enterrant les restes i perjudicant les pintures. Espero que s'actuï urgentment preservant les pintures de l'acció dels minerals filtrats de forma natural.

Més informació sobre la cova de Chauvet en aquesta mateixa web aquí.



L'origen paleolític de la ceràmica


Habitualment associem l'aparició de la ceràmica a un context neolític lligat al desenvolupament de l'agricultura i la ramaderia. L'explicació generalment difosa interpreta els contenidors ceràmics com estris ideats amb la finalitat d'emmagatzemar els excedents de producció o el seu tractament.

Un article de Iván Díaz al seu Blog de Crónica de la arqueologia fa un exhaustiu repàs dels jaciments on s'han trobat restes ceràmiques relacionades amb un context gravetiense propi del paleolític superior. Aquest periodista científic relaciona els múltiples jaciments amb datacions antigues i relaciona el treball ceràmic amb l'elaboració de peces figuratives amb contingut simbòlic. És recomanable repassar les datacions i els jaciment que apareixen en aquest article.

Més recentment s'ha publicat un article a la revista Nature en el que s'analitzen les restes ceràmiques corresponents a la cultura japonesa Jomon. O E Graig i la resta d'investigadors analitzen les restes de lípids presents en aquesta ceràmica i arriben a concloure que tenen una antiguitat de 15.000 - 11.000 anys cosa que les relaciona a una cultura de caçadors recol·lectors.

Ja no es tracta doncs d'un fet aïllat, ni tampoc associat a una funció específica. Lògicament en un context caçador-recol·lector que comporta una vida nòmada la presència d'elements ceràmics no podia ser tant important com en un context neolític més sedentari.

La fotografia adjunta no pertany a cap context conegut.





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada